Davant del projecte del Ministeri de Foment i de l’empresa AENA, d’instal·lar una estació de radar al mateix cim de la serra dels Plans, les entitats firmants volem manifestar el següent: 
 
1. La serra dels Plans en el seu conjunt i, fonamentalment, la seua línia de cims, que arriba fins els 1330 metres d’altura  i es distribueix entre els termes municipals d’Alcoi, Benifallim, la Torre de les Maçanes i Xixona,  representa un enclavament muntanyós molt característic i visible des de les comarques de l’Alacantí, l’Alcoià, el Comtat i la Marina Baixa, amb un gran valor mediambiental i paisatgístic. 
 
2. La serra dels Plans alberga en aquests moments el carrascal més extens (prop de 2.000 hectàrees) de les comarques centrals i del sud del País Valencià i, segons estudis botànics recents, presenta almenys vint (20) comunitats vegetals identificades que estan  incloses en la Directiva europea 92/43, d'Hàbitats. 
 
3. La serra dels Plans és rica en endemismes d’àrea restringida, presenta una vegetació climàcica en òptim estat de conservació i compta amb bones poblacions d’espècies protegides ja per la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Valencià (Ordre de 20 de desembre de 1985). 

4. La serra dels Plans, en el seu conjunt, ha sigut considerada pel Pla Eòlic Valencià com un lloc no adequat per a instal·lar aerogeneradors i les seues instal·lacions annexes (edificis, línies elèctriques, carreteres, estacions de control i mesurament,etc.), tot això en raó dels seus valors naturals,  entre els quals destaquen la flora, la vegetació, la fauna (presència de rapinyaires  diürnes i  nocturnes)  i  el paisatge. 
 
5. D’acord amb el Mapa Geocientífic de la província d’Alacant, editat al seu dia per l’Agència Valenciana de Medi Ambient, i amb altres estudis científics, l’àrea de la serra dels Plans està classificada amb el nivell  màxim, 5, o molt alt, pel que fa al seu interés per a la conservació de la natura i, per tant, es recomana evitar qualsevol acció que puga afectar o modificar el seu estat actual. 

6. Cada volta més l’ocupació humana dels cims i voltants de les nostres muntanyes més emblemàtiques avança dia rere dia sense que ningú semble ser capaç d’aturar-la. Així, antenes i infraestructures de comunicació de tot tipus, casetes, pistes forestals, pedreres, urbanitzacions, instal·lacions militars, parcs eòlics, xarxes elèctriques, tancats cinegètics, processos especulatius,  hotels,  etc. són cada volta més freqüents i abundants en les nostres muntanyes,  moltes voltes com a conseqüència de projectes no justificats, sense informe d’alternatives i sense els corresponents estudis d’impacte ambiental, on es valore suficientment el paisatge “no contaminat visualment” com un bé preciós i quasi en perill d'extinció. 
 
7. Hem de  denunciar davant l’opinió pública la degradació que pateixen les muntanyes del nostre entorn. Així mateix, volem donar suport al Comité de Natura de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme que, en coordinació amb els Clubs i Federacions Esportives de Muntanyisme, convoquen cada any una jornada de sensibilització per a denunciar l’estat mediambiental de les muntanyes del món. 
 
8. Hem de recordar, per altra banda, que  el passat any 2002, va ser declarat Any Internacional de les Muntanyes per l’Organització de les Nacions Unides, amb l’objectiu genèric de conscienciar l’opinió pública sobre la importància planetària dels sistemes  muntanyosos i la necessitat de la seua conservació en l'estat el més natural possible. En el cas de les muntanyes valencianes es va elaborar un manifest que parla en alguns dels seus punts de la necessitat de recuperar el paisatge com a patrimoni natural i de defendre les muntanyes de la invasió d’infraestructures i accessos indiscriminats.  

9. Per tots aquets motius, volem  cridar l’atenció sobre el projecte de l’entitat AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria), inclòs en el Pla Director de l’Aeroport d’Alacant, per a construir un radar en el mateix cim de la serra dels Plans (1330 metres d’altura), entre els termes municipals de la Torre de les Maçanes, Alcoi i Benifallim.  Les obres van a suposar la construcció d’un nova carretera d’accés al cim, d'un edifici-radar, de la necessària infraestructura per al subministrament elèctric i d'instal·lacions annexes. 

10. La totalitat dels terrenys afectats, tant en el terme municipal d’Alcoi, com en el de La Torre, estan classificats pels seus Plans Generals d'Ordenació Urbana, com Sòl no Urbanitzable de Protecció Especial Forestal i Paisatgística. Aquest fet impossibilita teòricament la seua ocupació per a les finalitat proposades, tenint en compte que ni tant sols s’ha iniciat l’expedient  corresponent per a la seua  possible requalificació urbanística. 

11. En cap cas es justifica la necessitat de situar en el mateix cim dels Plans el radar de control aeri de què es parla. 
 
12. L’estudi d’impacte ambiental realitzat no va aportar cap estudi d’alternatives per a la ubicació del radar en altre lloc. 
 
13. En tot cas, no es justifica tampoc en cap part del projecte presentat quin és el motiu pel qual no es poden continuar utilitzant les instal·lacions que actualment donen servei a l’aeroport, ampliant-les si fóra necessari. 
 
14. Hem d’indicar que la declaració d’impacte ambiental favorable, que va ser publicada el passat mes d’agost, en cap moment respon amb arguments a les al·legacions al projecte que van presentar algunes institucions i entitats, sinó que es limita a indicar sense més argumentacions que és absolutament imprescindible ubicar el radar en el cim de la serra dels Plans “por motivos técnicos”.  

15. Hem de denunciar també que ha existit una predeterminació il.legal pel que fa al procediment administratiu, ja que es va iniciar el tràmit d’expropiació forçosa dels terrenys afectats en el cim dels Plans sense que s’haguera presentat encara cap projecte, ni òbviament cap estudi d’impacte ambiental, la qual cosa vulnera l’esperit de la llei i del reglament d’impacte ambiental. 

Per acabar, hem d’ndicar que, si es porta a terme l’esmentat projecte, assistirem una volta més a un procés irreversible de antropització, degradació i privatització d’un dels cims més alts i un dels paisatges més emblemàtics de les comarques d’Alacant. 

Cal indicar que el Conveni Europeu del Paisatge, aprovat en 2000 pel Consell d’Europa, davant la destrucció angoixant i accelerada del medi, adverteix que el paisatge aglutina els components essencials de l’entorn, una expressió de la diversitat del seu patrimoni cultural i natural compartit, i un fonament de la seua identitat.

Per  aquests motius, que no són tots, volem expressar el nostre rebuig a aquest  projecte per a la instal·lació d’un radar, instalal·lacions annexes i nova carretera, en el mateix cim de la serra dels Plans i sol·licitem a l’entitat promotora, AENA, organisme dependent del Ministeri de Foment, que retire el projecte esmentat i que estudie altres alternatives, amb la participació dels ajuntaments implicats i de les  entitats  excursionistes, conservacionistes i culturals, que avui donem suport a aquest document. 
 
Novembre de 2003 

• Grup de Voluntaris contra Incendis Rentonar (la Torre de les Maçanes)
• Comité de Protecció de la Muntanya de la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana
• Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció (Alcoi)
• Associació Ames de Casa de la Torre de les Maçanes.
• Associació de Pares i Mares de Alumnes de la Torre de les Maçanes (AMPA)
• Banda Musical La Alianza de la Torre de les Maçanes
• Comissió de Festes de Sant Gregori de la Torre de les Maçanes
• Comissió de Festes dels Fadrins de la Torre de les Maçanes
• Colla Ecologista d'Alacant-Ecologistes en Acció
• Casal Jaume I - Centre Ovidi Montllor de l’Alcoià i el Comtat
• Colla Muntanyenca del Campello
• Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà (Alcoi)
• Ateneu Cultura El Panical (Alcoi)
• Societat Naturista Vegetariana (Alcoi)
• Societat Protectora d'Animals i Plantes (Alcoi)
• Associació de Veïns Zona Nord (Alcoi)
• Col·lectiu DONES (Alcoi)
• Col·lectiu 8 de Març (Alcoi)
• Club d'Amics de la UNESCO (Alcoi)
• Ecologistes en Acció del País Valencià
• Col·lectiu Serrella (Banyeres de Mariola)
• Centre Excursionista Amics de les Muntanyes (Ibi)
• Grup de Muntanya Tafarmatx (la Vila Joiosa)
• Grup d'Amics de la Natura (Cocentaina)
• Associació Cultural "El Guaret" (Cocentaina)
• Centre d'Estudis Contestans (Cocentaina)
• Colla de Muntanyisme d’Alcàsser "Poc a poc"
• Ventpluig (Associació Cultural de la Vall de Guadalest)
• Col·lectiu Ecologista la Balarma d'Ontinyent
• Grup Ecologista Xoriguer (la Vila Joiosa)
• Coordinadora Ecologista de la Vall d'Albaida
• Col·lectiu El Runar (Benissa)
• Xàrquia: alternatives - Ecologistes en Acció (Ribera Alta)
• L'Entesa d'Alcoi
• Esquerra Unida de l'Alcoià i el Comtat
• Bloc de l'Alcoià, el Comtat i Foies
• Bloc Nacionalista Valencià de Cocentaina
• Centro Excursionista Benidorm
• Federación Cantabra de deportes de Montaña y Escalada
• Federación Vasca de Montaña
• Federación Tinerfeña de Montañismo
• Club Alcarreño de Montaña (Guadalajara)
• Associació Naturalistes de Girona
• SOS Naturaleza. Los Verdes. Sabiñanigo (Huesca)

El passat mes d'octubre es va sotmetre a exposició pública l'expedient d'ocupació temporal de 435,43 m2 de la via pecuària anomenada “Canyada Reial del Port”, en el terme municipal de la Torre de les Maçanes; aquesta ocupació és sol·licitada per l'empresa AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) per a la instal·lació d'una estació radar.

Una volta examinat l'expedient, hem detectat que les instal·lacions definitives d'aquest radar ocuparien una parcel·la que està situada completament dins del sòl protegit corresponent a la via pecuària, a només quinze metres del cim mateix de la serra dels Plans. Sorprenentment, aquesta important circumstàmcia no es va tindre en compte en el corresponent estudi d'impacte ambiental tramitat al seu dia.

Per a poder evitar aquest problema, l'empresa promotora AENA pretén que se li autoritze l'ocupació temporal de la via pecuària per a poder iniciar les obres, quan des del nostre punt de vista es tracta d'una ocupació del terrenys de la via pecuària de caràcter definitiu. Pensem que en cap cas pot considerar-se una ocupació temporal la construcció d'una estació radar, amb un edifici amb diverses altures i diferents compartiments i instal·lacions annexes; més bé cal parlar clarament del que es tracta: una ocupació definitiva, que en el seu procés de construcció suposarà l'excavació de part del cim de la serra dels Plans, amb un procés notable de desfiguració del terreny natural existent.

La Llei 3/1995, de vies pecuàries, és clara quant a l'obligació de respectar la seua destinació i indica que les vies pecuàries s'han considerar "com autèntics corredors ecològics essencials per a la migració, la distribució geogràfica i l'intercanvi genètic de les espècies silvestres".

A més a més, l'expedient administratiu que s'ha presentat inclou un informe negatiu de l'Ajuntament de la Torre de les Maçanes, que es fonamenta també en el fet que no es tracta d'una ocupació temporal i que també argumenta que l'ús sol·licitat no és compatible ni complementari amb els usos a què han de destinar-se les vies pecuàries. Per acabar, recordem que a la nostra associació, com a entitat interessada en la tramitació de l'expedient per a la construcció del radar en el cim dels Plans, encara no se li ha comunicat la data definitiva d'aprovació del projecte de construcció, a pesar d'haver-la sol·licitat en reiterades ocasions i de disposar, fins i tot, del suport del Defensor del Poble de les Corts Generals de Madrid.

Des de l'any 2003 la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció s'ha dirigit reiteradament a AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) amb l'objectiu de personar-se en l'expedient del projecte de construcció d'una estació de radar al cim de la serra dels Plans i poder formular els corresponents recursos contra l'aprovació del projecte. Com que AENA no responia els nostres escrits o donava respostes que res tenien a veure amb el que se li demanava, en juny de 2004 vam formular una queixa dirigida al Defensor del Poble.

Recentment hem rebut l'informe del Defensor del Poble sobre la nostra queixa contra AENA i la Direcció General d'Aviació Civil del Ministeri de Foment; tot seguit en fem un breu resum, reproduint alguns dels paràgrafs més significatius.

En primer lloc, cal dir que AENA no va admetre el suggeriment de contestar la nostra demanda que li va formular el Defensor del Poble perquè, segons va dir:


Davant d'aquesta cínica explicació, el Defensor del Poble recorda que la Llei de procediment administratiu comú és de compliment obligatori per a les administracions públiques i indica que:


El Defensor del Poble continua el seu informe argumentant a favor de la queixa de La Carrasca indicant que:


Més endavant afirma de manera contundent:


Per acabar, el Defensor del Poble qualifica els fets "d'irregularitats" i informa que en donarà compte a la Direcció General d'Aviació Civil —a la qual reenviarà el seu suggeriment— i a les Corts Generals.

El radar dels Plans: un projecte polèmic

Des de gener de l'any 2000, en què La Carrasca-Ecologistes en Acció va tindre coneixement del projecte del radar dels Plans, entre els termes de la Torre de les Maçanes, Alcoi i Benifallim, s'han dut a terme moltes activitats per intentar demostrar la irracionalitat del projecte. La nostra associació, junt a altres entitats (fonamentalment l'Ajuntament, en ple, de la Torre de les Maçanes) hem argumentat que no és necessari ubicar aquesta nova infraestructura aeroportuària en el cim de la serra dels Plans, ja que hi ha un radar militar en la immediata serra d'Aitana, que podria completar de manera satisfactòria les necessitats de comunicació amb els avions; en tot cas, si fóra indispensable altra estació de radar, sempre seria menys impactant situar-la en Aitana, que disposa d'infraestructures adequades que no caldria duplicar: carretera asfaltada, control d'accés, línies elèctriques, etc.

Mai s'ha explicat quins són els motius per a ocupar i sacrificar un nou cim de les nostres muntanyes, amb l'agressió ecològica, paisatgística i sentimental que això representa, a més del balafiament de recursos públics i del rebuig social que ha creat.

En tot cas, i al nostre entendre, el problema sorgeix de la manca de coordinació entre els responsables dels Ministeris de Defensa i de Foment, que fins ara no han sigut capaços de compatibilitzar i rendibilitzar les instal·lacions i infraestructures públiques existents.

Per acabar, volem denunciar de nou que el procés administratiu ha estat ple d'irregularitats, algunes molt greus, com ara la falta d'estudi d'alternatives en l'avaluació d'impacte ambiental.

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d'Alcoi ha al·legat contra el Pla Especial del Sistema General Aeroportuari d'Alacant, que inclou una àrea de la serra dels Plans, en el terme de la Torre de les Maçanes, on es pretén instal·lar un radar.

En les al·legacions dirigides al Servei Territorial de Planificació i Ordenació Territorial s'han reiterat els arguments ja utilitzats en l'exposició pública de l'Estudi d'Impacte Ambiental del projecte del radar; una qüestió important és que la Conselleria de Territori i Habitatge —que ha d'aprovar aquest Pla Especial— també va al·legar al seu dia a l'estudi d'impacte ambiental, indicant la improcedència de la ubicació elegida per al radar i la necessitat de tindre en compte elements no exclusivament tècnics, sinó també ambientals, urbanístics i paisatgístics.

Recordem que l'avaluació d'impacte ambiental del projecte del radar, lluny d'analitzar l'existència d'alternatives viables, simplement es va adaptar a una decisió presa amb molta anterioritat; la prova és que la ubicació concreta (amb les coordenades UTM exactes) d'aquest radar secundari ja estava decidida pel Pla Director de l'Aeroport d'Alacant, aprovat per Ordre de 19 de juliol de 2001 (BOE 03/08/2001), dos anys abans de la publicació de la corresponent declaració d'impacte ambiental.

La Carrasca-Ecologistes en Acció denuncia també que durant el període d'exposició pública del Pla no s'ha pogut consultar l'expedient complet del projecte ni en l'Ajuntament de La Torre de les Maçanes, ni en en el Servei Territorial de Planificació i Ordenació del Territori d'Alacant; a causa d'aquest greu incompliment legal s'ha demanat l'anul·lació del tramit i l'obertura d'un nou període d'exposició pública.

En la tramitació tampoc no s'ha tingut en compte la Llei d'ordenació del territori i protecció del paisatge, que exigeix els corresponents estudis d'integració paisatgística de les infraestructures previstes.

D'altra banda, la instal·lació del radar és incompatible amb la qualificació dels terrenys on es pretén instal·lar, que són no urbanitzables de protecció ecològica, paisatgística i forestal.
Els valors ambientals i paisatgístics de la serra dels Plans justifiquen de sobra que l'Administració realitze tots els estudis que calga per a buscar ubicacions alternatives que siguen viables, no només des del punt de vista tècnic, sinó també de l'ambiental, l'urbanístic i el paisatgístic; altra solució és que es prenguen les mesures necessàries perquè es continue utilitzant de manera conjunta el radar primari situat al cim de la serra d'Aitana.

Per últim, destaquem el rebuig social provocat pel projecte, que s'ha traduït en la presentació de mil·lers de signatures i en la realització de mobilitzacions i concentracions; també els ajuntaments de la Torre de les Maçanes i de Benifallim, de manera unànime, i els grups de l'oposició de l'Ajuntament d'Alcoi s'han oposat al projecte.

La Conselleria de Territori i Habitatge ha formulat la declaració d'impacte ambiental del projecte d'obertura i ampliació de la pedrera anomenada "la Penya", en la serra dels Plans, en terme de la Torre de les Maçanes, en el seu límit amb Alcoi i Xixona.

El projecte pretenia legalitzar i aprovar l'ampliació de la pedrera que, de manera absolutament il·legal, està funcionant des de 1989 amb un fortíssim impacte visual, paisatgístic i ecològic.

En la fase d'exposició pública del projecte i del seu estudi d'impacte ambiental, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció, l'Ajuntament de la Torre de les Maçanes, el Grup de Voluntaris Contra Incendis "El Rentonar" i altres entitats ecologistes van presentar les corresponents al·legacions. Aquestes es basaven en la falta d'estudi d'alternatives, en el greu impacte paisatgístic, en les deficiències de l'estudi d'impacte ambiental, en la molt probable presència d'espècies de flora endèmiques i en la vaguetat de les mesures correctores plantejades.

La Conselleria de Territori i Habitatge ha basat la seua decisió tant en les principals raons exposades en les al·legacions, com en la falta d'estudis complets sobre el patrimoni, en el rebuig social generalitzat que provoca aquesta explotació i en la incompatibilitat urbanística del projecte, segons el Pla General d'Ordenació Urbana de la Torre de les Maçanes.

Des de La Carrasca-Ecologistes en Acció valorem positivament aquesta decisió i exigim la paralització immediata dels treballs il·legals d'extracció de pedra calcària que actualment encara s'hi porten a terme i la clausura definitiva i completa d'aquesta explotació il·legal. Demanem també que s'inicie la redacció d'un pla exclusiu de restauració ambiental dels terrenys afectats per l'actual explotació, amb exposició pública i amb l'exigència de les responsabilitats i de les indemnitzacions que procedisquen.

La serra dels Plans, entre les comarques de l'Alcoià i l'Alacantí, té un gran valor mediambiental i paisatgístic. En aquests moments alberga el carrascal més extens (prop de 2.000 hectàrees) de les comarques centrals i del sud del País Valencià; presenta, a més, nombroses comunitats vegetals incloses en la Directiva europea d'Hàbitats.

Actualment, diverses entitats i ajuntaments duem a terme una campanya contra el projecte d'AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria) de construcció d'un radar en el mateix cim de la serra dels Plans, que comportaria un impacte ambiental inacceptable; també hem denunciat recentment l'ampliació il·legal d'una pista forestal en aquesta serra.

Recordem, finalment, que les serres del Rentonar i dels Plans van patir en novembre de 2002 un greu incendi forestal com a conseqüència de la caiguda d'un cable de la línia elèctrica d'alta tensió que les travessa, fet també denunciat pel nostre grup i del qual ningú no s'ha fet encara responsable, ni se n'ha fet càrrec de les indemnitzacions corresponents.

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció ha remés a la Conselleria de Territori i Habitatge i a l'Ajuntament d'Alcoi una denúncia per l'ampliació il·legal d'una pista forestal en la serra dels Plans.

La pista, que puja a la serra dels Plans des del mas dels Plans de Baix, en les proximitats del llogaret de la Sarga, s'ha ampliat fins a uns 6 metres (en alguns punts fins a 8-9 metres), amb la qual cosa s'ha destruït la vegetació que hi havia en les seues vores, inclosos pins i, fins i tot, carrasques, que són una espècie protegida. La destrucció de la vegetació i el moviment de terres comporten a més un increment de l'erosió, que és el problema ambiental més greus de les zones forestals valencianes. Per altra banda, l'ampliació de la pista representa també una agressió al sender de petit recorregut del camí dels Plans.

Segons la informació de què disposa el grup ecologista, aquesta actuació s'ha dut a terme sense realitzar una estimació d'impacte ambiental, obligatòria d'acord amb la Llei forestal valenciana.

La Carrasca-Ecologistes en Acció ha sol·licitat al Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de la Conselleria de Territori i Habitatge i al Servei Territorial de Medi Ambient que investiguen els fets, que sancionen els responsables i que se'ls obligue a la restitució dels terrenys afectats al seu estat original, tal com preveu i obliga la legislació vigent.

Per als ecologistes, aquesta agressió és una mostra més de la falta de mitjans i de voluntat política per a defensar els nostres recursos naturals.

La serra dels Plans, entre les comarques de l'Alcoià i l'Alacantí, té un gran valor mediambiental i paisatgístic. En aquests moments alberga el carrascal més extens (prop de 2.000 hectàrees) de les comarques centrals i del sud del País Valencià; presenta, a més, nombroses comunitats vegetals incloses en la Directiva europea d'Hàbitats.

Recordem que diverses entitats i ajuntaments duen a terme una campanya contra el projecte d'AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria) de construcció d'un radar en el mateix cim de la serra dels Plans, que comportaria un impacte ambiental inacceptable. Altra important agressió que pateix la serra dels Plans és la pedrera la Penya, en terme de la Torre de les Maçanes, que funciona il·legalment des de 1989.

Al matí d'ahir dissabte, ecologistes i representants dels ajuntaments de la Torre de les Maçanes i de Benifallim acudiren a la seu de la Subdelegació del Govern a Alacant per fer lliurament de les firmes arreplegades en contra de la construcció d'un radar en el cim de la serra dels Plans.

En total es van lliurar més de 4.200 firmes, a més de les mocions presentades en els ajuntaments, que demanen que no s'instal·le d'aquest radar en els Plans, ja que comportaria un impacte mediambiental inacceptable, tant per la construcció mateixa com per la creació de nous accessos indiscriminats.

A les portes de la Subdelegació del Govern, un representant de La Carrasca-Ecologistes en Acció va explicar als mitjans de comunicació presents que aquest projecte incompleix la legalitat (l'estudi d'impacte ambiental no va incloure l'obligatori estudi d'alternatives) i, a més, és innecessari per a garantir la seguretat de l'aeroport, atés que el servei d'aproximació de vols ja compta amb un radar militar a la serra d'Aitana, que podria continuar utilitzant-se per tal d'evitar aquest nou impacte ambiental.

Veïns i ecologistes exigeixen la retirada del projecte d'instal·lació del radar i l’estudi i adequada justificació de les necessitats reals, així com la immediata coordinació entre els Ministeris de Defensa i de Foment, per tal de rendibilitzar instal·lacions i no continuar amb el menyspreu dels nostres entorns naturals.

Després de la notícia que el Consell d’administració d’AENA ha adjudicat les obres del radar secundari que pretén instal·lar en el cim de la serra dels Plans, entre els termes municipals de la Torre de les Maçanes, d’Alcoi i de Benifallim, les entitats que ens oposem a aquesta ubicació, reiterem de nou els nostres arguments, expressats ja en altres ocasions.

Així, hem d’indicar que es tracta d’un projecte il·legal, perquè vulnera clarament la legislació mediambiental, i innecessari, perquè continua sense justificar-se la seua necessitat, tenint en compte a més que en la serra Aitana existeixen unes magnífiques instal·lacions per al control aeri (EVA, esquadró de vigilància aèria núm. 5). Es tracta, a més, d’un projecte que incompleix greument les determinacions del PGOU de la Torre de les Maçanes, ja que se situa, sense cap necessitat, en una zona de protecció ecològica, forestal i paisatgística.

Volem informar també que, encara que inicialment eren cinc els radars secundaris previstos a l’estat espanyol per AENA, que s'havien d'ubicar a Madrid, Málaga, Tenerife (Cruz de Taborno), Lanzarote i la serra dels Plans, finalment el radar que s'havia projectat a Montaña Blanca, a l’illa de Lanzarote, no es construirà. Esta decisió s’ha pres com a conseqüència dels arguments manifestats per la societat civil de l’illa en reiterades ocasions i de l’existència en la mateixa illa de l’esquadró de vigilància aèria (EVA) núm. 22 a Peñas del Chache, que continuarà donant servei a l’aeroport de Lanzarote.

Es tracta de la mateixa situació que tenim a les comarques d’Alacant, on AENA projecta ocupar un altre cim muntanyós (la serra dels Plans) per a col·locar un radar secundari d’ús civil, per la falta de coordinació entre els Ministeris de Defensa, responsable de l’EVA núm.5 d’Aitana, i del Ministeri de Fomento, responsable de l’Aviació Civil.

La ubicació del projectat radar en la serra dels Plans no és en cap cas necessària per a garantir la seguretat de l’aeroport. En aquest sentit els pilots del SEPLA, els professionals amb major autoritat, ja van declarar al diari Canarias 7 (30-octubre-2001), pel que fa al radar idèntic al nostre però projectat a l’illa de Lanzarote: “El radar podría muy bien ubicarse en las instalaciones militares de las Peñas del Chache (EVA nº 22), (en el nostre cas en les instal·lacions d’Aitana), siendo necesario que los Ministerios de Defensa y Fomento llegaran a los acuerdos pertinentes, y que el aeropuerto de Lanzarote (en el nostre cas el d’Alacant), es seguro al cien por cien”.

Què justifica, per tant, el radar de la serra dels Plans?

Exclusivament la necessitat de trobar un enclavament de característiques similars al que ocupen els radars de la serra Aitana, des d’on poder realitzar les tasques de seguiment en ruta i aproximació dels avions comercials, amb la  necessària disponibilitat que sembla que l’exèrcit ara nega en les "seues" (?) magnífiques instal·lacions militars.

Per les raons esmentades, que no són totes, la realització d’aquest projecte suposarà un frau de llei formal i moral a la ciutadania, que amb els arguments contundents de què disposa, i que l’Administració corresponent no es capaç de contraargumentar, intenta defendre les muntanyes i els seus valors biològics i paisatgístics de la invasió d’infraestructures i accesos indiscriminats.

Per tant, exigim la retirada del projecte d'instal·lació del radar en el cim dels Plans i l’estudi i adequada justificació de les necessitats reals, així com la immediata coordinació entre els Ministeris de Defensa i de Foment, per tal de rendibilitzar instal·lacions i no continuar amb el menyspreu dels nostres entorns naturals.

Més de 300 persones han participat aquest matí en la marxa reivindicativa al cim de la serra dels Plans, convocada pel Grup de Voluntaris contra Incendis Rentonar, de la Torre de les Maçanes, el Comité de Protecció de la Muntanya de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana i la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció.

L'objectiu de la mobilització era protestar contra el projecte d'Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) d'instal·lació d'un radar en el cim d'aquesta serra, a 1330 metres d'altura, en la confluència dels termes de la Torre, Benifallim i Alcoi.

En la marxa han participat persones de totes les edats, procedents principalment d'Alcoi, Benifallim, el Campello i la Torre de les Maçanes, però també de moltes altres localitats (Ibi, Xixona, Alacant, València...).

A l'hora prevista, les 11.30, han confluit en el cim els excursionistes que pujaven des dels diferents punts i s'ha fet lectura del manifest en defensa de la serra dels Plans, al qual ja s'han adherit més de 60 entitats de tot tipus. Posteriorment una part dels assistents ha baixat fins a la Torre de les Maçanes, on també s'ha llegit el manifest en la plaça del poble.

La serra dels Plans constitueix un enclau amb un gran valor socioambiental, des del punt de vista geomorfològic, botànic, faunístic, cultural i paisatgístic. La ubicació del radar projectat, així com de les seues instal·laciones annexes i la construcció d'una carretera d'accés al cim, seria l'inici d'un procés irreversible de degradació i privatització d'un dels cims més alts i d'un dels paisatges més emblemàtics de les comarques del sud valencià.

Mitjançant l'Ordre del Ministeri de Foment que aprovava el Pla Director de l'Aeroport d'Alacant (BOE 3-8-2001), es va decidir la construcció d'un radar per al control aeri en el cim de la serra dels Plans, situada al sud del País Valencià, entre els termes municipals de la Torre de les Maçanes, Alcoi i Benifallim.

L'oposició del poble i de l'Ajuntament de la Torre de les Maçanes, i dels col·lectius ecologistes i excursionistes de la zona, es remunta a gener de 2000, quan es van tenir les primeres notícies oficioses sobre el projecte.

Cal destacar que en cap moment s'ha justificat suficientment el projecte, ni la necessitat d'ocupar el cim d'altra muntanya per a ubicar els serveis de control i seguiment aeri actualment existents.

En  octubre de l'any  2002 es va publicar en el BOE l'anunci pel qual se sotmetia a informació pública l'estudi d'impacte ambiental del projecte de construcció del radar, per part de l'empresa AENA (Aeropuertos españoles y Navegación Aérea). Aquest estudi mai ha analitzat possibles alternatives d'ubicació del radar, cosa que suposa un greu incompliment de la legislació sectorial vigent. Per aquesta i altres raons es van presentar al seu dia les al·legacions corresponents, que es van contestar de forma genèrica i poc argumentada en la declaració d'impacte ambiental publicada en agost de 2003.

La serra dels Plans, de 1330 metres d'altura, constitueix un enclau amb un gran valor socioambiental, des del punt de vista geomorfològico, botànic, faunístic, cultural i paisatgístic. Segons diferents estudis, està classificada amb un nivel  5 o molt alt pel que fa al seu interés per a la conservació de la natura i, per tant, es recomana evitar qualsevol acció que puga afectar o modificar el seu estat actual.

La ubicació del radar projectat, així com de les seues instal·laciones annexes i la construcció d'una carretera d'accés al cim, seria l'inici d'un procés irreversible d'antropització, degradació i privatització d'un dels cims més alts i d'un dels paisatges més emblemàtics de les comarques del migjorn valencià.

Davant d'aquestes circumstàncies, diversos col·lectius ciutadans de la Torre de les Maçanes, el Comité de Protecció de la Muntanya de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana i la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d'Alcoi, han iniciat una campanya de mobilitzacions i denúncia amb l'objectiu d'impedir la ubicació d'aquesta infraestructura en la serra dels Plans i de sol·licitar una justificació adequada del projecte i, en el seu cas, un estudi d'alternatives.

Per al próxim diumenge 30 de novembre s'ha convocat una excursió reivindicativa al cim de la serra dels Plans, que partirà des de les diferents poblacions que envolten aquesta serra.

E X P O N G O :

Que con fecha 26 de octubre de 2002 se ha publicado en el Boletín Oficial del Estado el anuncio de la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental por el que se somete a información pública el estudio de impacto ambiental del proyecto de estación radar en Torre de les Maçanes (Alacant).

Que dicho proyecto supone la instalación de una estación de radar, que constará de edificio de dos plantas y torre radar aneja, en la misma cumbre de la sierra dels Plans, a 1.330 metros de altitud, entre los términos municipales de Torre de les Maçanes, Alcoi y Benifallim, así como la construcción de una nueva pista de acceso hasta la cumbre.

Que el proyecto mencionado está promovido por AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea), que "pretende realizar las obras e instalaciones necesarias, en la cumbre de la Sierra de Els Plans (1.330 metros), para albergar los equipos que proporcionen una doble cobertura  radar en la zona Sur del FIR Barcelona y Este del espacio aéreo delegado  de Sevilla”, según palabras textuales.

Que una vez efectuada la consulta del expediente mencionado, se presentan en tiempo y forma las siguientes

ALEGACIONES  al correspondiente estudio de impacto ambiental:

PRIMERA:  El estudio presentado no expone, como es preceptivo de acuerdo con la legislación vigente, las principales alternativas estudiadas para el emplazamiento.  Básicamente descarta todas las alternativas de ubicación posibles indicando, en dos líneas de texto, que “... la instalación de estas infraestructuras en áreas colindantes no sería viable al no ofrecer el radar la funcionalidad óptima objeto de su instalación”.

Más adelante indica que “...debido al entorno natural donde se pretende  enclavar el proyecto, las alternativas planteadas para su diseño fueron ya estudiadas con anterioridad  a la redacción del mismo...”, pero en ningún momento se han hecho públicas las alternativas de ubicación posibles, ni las razones que han aconsejado  no tenerlas en cuenta.

SEGUNDA:   Como consecuencia de no haber valorado otras alternativas en este EIA, los redactores del mismo sólo contemplan dos  posibilidades, que son: construir el radar en la cumbre de la sierra dels Plans o no construirlo.  Así, finalmente ellos mismos se decantan, lógicamente, por construirlo, de acuerdo con una valoración o interpretación bochornosa y absolutamente “sui generis” que  hacen de los descriptores ambientales afectados, que son los siguientes, según su criterio: factor económico y social, factor técnico, factor ambiental y factor paisajístico.

TERCERA: Por tanto, en ningún párrafo del proyecto presentado se justifica la necesidad de construir esta instalación, en un lugar alejado del sitio que en este momento ocupan los servicios de control aéreo y radar que, supuestamente, necesita el Aeropuerto de El Altet (Alacant). Tampoco se contempla para nada en el proyecto la posibilidad de ampliar las instalaciones que actualmente dan servicio al aeropuerto o de mejorarlas técnicamente, mediante la sustitución de equipos para mejorar la cobertura que se solicita, todo ello con el objetivo de promover un desarrollo sostenible de las instalaciones e infraestructuras necesarias en el lugar que actualmente ocupan, para rentabilizar esfuerzos y equipos y  no deteriorar de forma crítica e irreversible la cumbre de la Sierra dels Plans.

CUARTA:  En la descripción que se hace del medio físico , no sólo no se tiene en cuenta la situación de absoluta ilegalidad en la que se encuentra  la cantera existente en la zona inmediata  a la que se ha elegido para instalar el radar, sino que de alguna forma se viene a justificar la nueva instalación prevista en el deterioro que presenta tanto la geomorfología, como la vegetación, la fauna y el paisaje en aquella zona. De hecho la instalación prevista propone la utilización de la pista de acceso a la cantera ilegal, construida presuntamente también de forma ilegal,  así como la apertura de un nuevo tramo desde su finalización actual, a pie de cantera, hasta la misma cumbre de la Sierra dels Plans.

De hecho, el proyecto presentado parece que no presenta problemas a la existencia de la cantera actual.

QUINTA:  Por lo que respecta a la descripción que se hace de la flora y vegetación de la Sierra dels Plans, el estudio presentado es absolutamente superficial y generalista, no teniendo en cuenta ni citando en ningún momento los estudios florísticos realizados sobre la sierra. Así, el inventario florístico presentado es muy pobre, mientras que el estudio de la vegetación supone un cúmulo de obviedades. Debería tenerse en cuenta que:

• la Sierra dels Plans, según recientes estudios botánicos, presenta al menos veinte (20) comunidades vegetales identificadas, que están  incluidas en la Directiva 92/43 de HABITATS,  de la Comunidad Económica Europea.
• la Sierra dels Plans es rica en endemismos de área restringida, presenta una vegetación climácica en óptimo estado de conservación y alberga buenas poblaciones de especies protegidas ya por la Conselleria de Agricultura y Pesca del Gobierno Valenciano (Orden de 20 de diciembre de 1985, DOGV nº 336).
• según estos mismos estudios botánicos, la propia cumbre dels Plans y alrededores, se propone para su posible inclusión en el Red de Microrreservas vegetales establecida por la Conselleria de Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana y financiada con cargo al programa LIFE, de la Unión Europea, junto a la ya existente en la inmediata Sierra del Rentonar.

SEXTA:  La descripción que se hace de la fauna del lugar está basada en catálogos generales y en referencias bibliográficas, no aportándose en ningún momento un estudio de campo serio y prolongado en el tiempo que pueda indicar la riqueza de fauna del lugar.  Así, aunque todavía no se ha declarado a la Sierras dels Plans y del Rentonar como área ZEPA,  de acuerdo con la Directiva 79/409/CEE, del Consejo de la Comunidad Europea, segün la Sociedad Española de Ornitologia se trata de sierras con presencia y nidificación de grandes rapaces, como el águila real (Aquila chrysaetos) y el águila perdicera (Hieraetus fasciatus).

SÉPTIMA. Por lo que respecta al estudio que se hace del paisaje, no se tiene en cuenta que la Sierra dels Plans en su conjunto y, fundamentalmente, su línea de cumbres, que alcanza los 1330 metros de altura y se distribuye entre los términos municipales de Alcoi, Benifallim, Torre de les Maçanes y Xixona,  supone un enclave muy característico y  visible desde las comarcas de l’Alacantí, l’Alcoià, el Comtat y la Marina Baixa, con un gran valor medioambiental y paisajístico. La Sierra dels Plans, alberga en estos momentos el carrascal más extenso (más de 2.000 hectàreas), de las comarcas del centro y del sur del País Valenciano.

La Sierra dels Plans, en su conjunto, ha quedado descartada por el Plan Eólico Valenciano como lugar apto para instalar aerogeneradores, así como sus instalaciones anejas (edificios, líneas eléctricas, carreteras, estaciones de control y medición, etc), todo ello por causa de sus valores naturales, entre los que destacan: la flora , la vegetación , la fauna (presencia de rapaces diurnas y nocturnas) y el paisaje.

OCTAVA: De acuerdo  con el Mapa Geocientífico de la provincia de Alicante, editado en su dia por la Agencia Valenciana de Medio Ambiente, así como con  otros  estudios científicos, el área de la Sierra dels Plans se clasifica con  el nivel màximo, 5 o muy alto, por lo que respecta al interés para la conservación de la naturaleza, y por tanto se recomienda evitar cualquier acción que pueda alterar o modificar su estado actual.

Sin duda, se puede decir por tanto que de llevarse a cabo el proyecto de instalación de radar presentado, pasaríamos a hablar de un paisaje antropizado o transformado, como consecuencia de la incorporación de elementos artificiales, urbanos e industriales, que lo alejarían de su estado natural.

NOVENA:  En el apartado que describe el medio socioeconómico de la localidad de Torre de les Maçanes no se destaca  suficientemente la apuesta clara que ha realizado la localidad por el turismo rural. Así, son ya varios los establecimientos de estas características abiertos al público en su término municipal, cuyos usuarios sin duda no verán con buenos ojos la ocupación de lugares emblemáticos del término municipal por elementos y construcciones extrañas, así como la construcción de nuevas vías de acceso masivo a lugares de gran fragilidad.

Por otro lado, el Estudo de Impacto Ambiental no presenta ninguna valoración, encuesta, sondeo o estudio sobre el nivel de aceptación social o rechazo  que presenta la población respecto al proyecto de construcción de un  radar en la cumbre de la Sierra dels Plans. En todo caso, hay que destacar que el propio Ayuntamiento de la Torre de les Maçanes ha presentado, desde el principio, una oposición frontal a la realización de esta infraestructura, según consta en las actas de sus reuniones plenarias.

DÉCIMA: Por lo que respecta al apartado de identificación y valoración de impactos ambientales, según los autores del estudio la realización del proyecto tendrá, paradójicamente, efecto positivo sobre el sistema socioeconómico y cultural de la localidad, circunstancia que entra en clara contradicción con la oposición que presenta el Ayuntamiento de la localidad a su realización. Por otro lado, los autores no aportan en este sentido argumentos sólidos, sino únicamente cuestiones de interés general respecto a la navegación aérea.

Por otro lado, los autores indican que no se han encontrado impactos ambientales de carácter severo ni, obviamente, crítico, sino solamente tres impactos ambientales más notables, que califican como moderados, y que hacen referencia a la flora y vegetación, a la fauna y al paisaje.  Esta afirmación se hace de nuevo utilizando argumentos poco sólidos, cuando no inválidos, como los que hacen referencia, de nuevo, al deterioro y antropización  de la vegetación, fauna y paisaje, debido a la presencia de la cantera que funciona de modo ilegal en los alrededores de la cumbre dels Plans y que ninguna autoridad es capaz, de momento, de clausurar, sancionar y exigir su restauración al estado original.

En este sentido, en la página 62 del Estudio de Impacto Ambiental (Identificación y valoración de impactos ambientales),  textualmente se indica que: “La fauna se verá afectada (por la construcción del radar) según las especies. El aumento de los niveles de ruidos producidos por el uso de maquinaria pesada, unido a la propia presencia de los operarios va a provocar un espantameinto temporal de aves, reptiles y mamíferos en las zonas aledañas a las obras. No obstante este efecto no debe considerarse elevado si se tiene en cuenta que esta fauna está acostumbrada a los ruidos generados en la actividad propia de la cantera cercana”. Sin más comentarios.

UNDÉCIMA: Respecto al impacto sobre el paisaje, además de lo que ya se ha dicho más arriba, hay que destacar que los propios autores del estudio indican que la presencia de la torre radar provocará sobre el paisaje un efecto de carácter permanente e irreversible.

No se admite en modo alguno el criterio de los autores sobre el carácter subjetivo de las percepciones visuales del paisaje para minusvalorar la posible afección de infraestructuras,  sino que más bien hay que pensar en el valor paisajístico de nuestras montañas como un recurso no renovable y cada vez más escaso, por lo que cada nuevo proceso de antropización de cumbres o perfiles montañosos supone una pérdida irreversible de una calidad paisajística cada vez más demandada.

Por tanto, la construcción que se pretende realizar en la misma cumbre de la Sierra de Els Plans va a tener un impacto visual crítico sobre el ecosistema.

DUODÉCIMA: Respecto al impacto de la estación radar sobre el uso recreativo del territorio, nuevamente los autores minusvaloran sus efectos, en un nuevo intento de desactivar el notable impacto ambiental que se va a crear, cuando hay que tener en cuenta que será muy probable, como ocurre en otros lugares con instalaciones similares, que se vaya a restringir el paso de excursionistas por las inmediaciones del radar, con el consiguiente peligro de tener una nueva cumbre de nuestras montañas vetada a los excursionistas.

Hay que tener en cuenta que son varios los senderos de pequeño recorrido  que, tanto desde la Torre de les Maçanes, como desde Alcoi, Benifallim o Xixona, ascienden a la cumbre de la Sierra dels Plans y parajes próximos, siendo el turismo rural y el senderismo uno de los valores en alza en la zona.

Por otro lado, se sigue insistiendo en el estudio en el sentido de que los observadores potenciales de la torre radar, que se define como de diseño moderno, gran tamaño, líneas rígidas y definidas y color blanco, serán pocos, por la situación de la misma, cuando la realidad es que se trata de una de las sierras más altas de las comarcas del centro-sur del País Valenciano, situada muy pròxima a la autovia central (A-36) y a la carretera nacional 340, así como a varios núcleos de población, por lo que su potencial visual se prevee continuo, intenso, relevante, y significativo.

DECIMOTERCERA: El apartado correspondiente a las medidas moderadoras y correctoras , así como el correspondiente Plan de Vigilancia Ambiental, continúa siendo una  declaración de buenas intenciones que no puede obviar el impacto producido por la instalación que se pretende y que además no presenta garantías de ningín tipo ni exige responsabilidades en caso de que sea manifiestamente incumplido u obviado por las empresas contratadas.

En todo caso, es necesario también  incluir en el mismo la posibilidad de que por motivos diversos se produjera en el trascurso de los años el abandono de la actividad que se pretende realizar y hubiera que proceder al desmantelamiento, retirada de escombros y restauración a estado original de los terrenos ocupados.

DECIMOCUARTA:  Por último, hemos de lamentar, dentro de las cuestiones de procedimiento, el que el presente estudio de impacto ambiental se haya presentado  a exposición  pública varios meses después de que se haya tramitado por vía de urgencia el expediente de expropiación forzosa de bienes y derechos necesarios  y afectados, con motivo de las obras que AENA ya piensa realizar, parece que independientemente de la declaración de impacto ambiental,  para construir un radar en la cumbre de la Sierra dels Plans (anuncio publicado en el Boletín Oficial, según Resolución de la Subsecretaria de la Dirección General de Aviación Civil, de 31 de mayo de 2002).

El dissabte dos de novembre, abans del migdia, es va iniciar un incendi forestal en el paratge del barranc dels Horts, entre les serres del Rentonar i dels Plans, en terme de Benifallim. El foc finalment va poder ser controlat i extingit al voltant de les quinze hores del diumenge dia 3, és a dir, més de vint-i-quatre hores després d'haver-se iniciat.

Aquest incendi va cremar completament els bells paratges del barranc, font i pou de neu del Rentonar, així com els contraforts sud-occidentals de la serra dels Plans, amb els paratges de la Canaleta, el Sanatori, la Penya, etc., ja en terme de la Torre de les Maçanes, fins totalitzar probablement més de 200 hectàrees i no les 160 que han donat les dades oficials.

El foc va posar en greu perill la microrreserva de flora de la serra del Rentonar, que presenta característiques de flora i de vegetació molt semblants a les parts més valuoses del nostre benvolgut Carrascar de la Font Roja. Cal dir també que el foc va arribar quasi fins el mateix cim de la serra dels Plans (1.330 m d'altura) i va cremar parcialment part dels terrenys que el Ministeri de Foment pretén ocupar per a instal·lar un radar de control aeri. Casualment, l'incendi es va poder controlar i extingir molt a prop del cim, en les proximitats de la pedrera "La Peña", que funciona il·legalment des de l'any 1989, per a vergonya de totes les administracions públiques i de tots els "buròcrates" que tenen alguna cosa a dir en el tema.

Sobre aquesta evident catàstrofe forestal, des de La Carrasca-Ecologistes en Acció volem llançar a l'opinió pública les següents reflexions i denúncies:

• Encara que sembla evident que el foc es va originar com a conseqüència del trencament d'un dels cables d'alta tensió que travessa el Rentonar, ningú s'ha dignat encara a explicar als ciutadans si és possible que aquest fet es done de forma "natural" o si és necessari el concurs d'algun tret de rifle, com indica alguna hipòtesi. Recordem que fa uns mesos ja van tindre lloc trencaments semblants de cables elèctrics en les proximitats d'Alcoi (Serelles). En tot cas, resulta molt preocupant l'estat de la gran quantitat de línies elèctriques que travessen les nostres serres. Pel que fa a aquesta qüestió, exigim que Iberdrola faça públic el seu informe sobre el possible inici del foc forestal i que inicie els estudis i treballs pertinents per tal de desviar o soterrar les línies que travessen àrees forestals; demanem també a la Conselleria de Medi Ambient que impedisca el pas de noves línies elèctriques a través de masses forestals, única forma realista de prevenció d'aquests accidents que se suposa que són tècnicament impossibles. Així mateix, considerem que l'administració hauria de demanar responsabilitats econòmiques i legals a Iberdrola pels danys causats per l'incendi.
  
  
• Pel que fa als mitjans de detecció i d'extinció, volem denunciar l'escassetat de mitjans que es van poder ocupar de l'incendi en la primera mitja hora des de l'inici, temps d'actuació fonamental per a evitar que el foc prenguera grans dimensions. Cal denunciar, una volta més, un any més, que encara que els mesos de setembre, octubre i novembre es presenten poc plovedors, amb temperatures superiors a la mitjana i amb períodes de fort vent, els equips humans i tècnics encarregats de les tasques de detecció i d'extinció d'incendis són quasi desmantellats, atenent a criteris estrictament cronològics i econòmics, i no als climatològics i de necessitat. Recordem que sovint els mesos d'octubre, novembre i, fins i tot, desembre, han sigut escenari d'importants incendis forestals al llarg dels anys. Des de La Carrasca-Ecologistes en Acció seguim denunciant la perillosa precarietat en què es troben els parcs de bombers del consorci provincial. Exigim també que la Conselleria d'Administracions Públiques faça públic el seu informe sobre el procediment que es va seguir per extingir l'incendi des del moment de la detecció de l'inici del foc i que indique també les persones i els mitjans tècnics i aeris que van participar, i la seua procedència.
  
  
• Pel que fa a l'evolució de l'incendi, ens sembla bastant preocupant i particularment negligent que el govern municipal de l'Ajuntament d'Alcoi no prenguera cap mesura d'alerta i prevenció, i/o aportara els seus mitjans i coneixements de la forma més ràpida possible per a l'extinció del foc, sobretot tenint en compte que el foc es va iniciar en un barranc a uns 800 metres del terme municipal d'Alcoi i amb un perill molt greu i evident que les flames afectaren a les àrees forestals del terme, a partir de la part alta de la serra dels Plans. Així, segons el punt d'inici del foc, l'orientació i la topografia del barranc on es va produir i les condicions de vent, va faltar ben poc perquè en aquests moments no estiguerem lamentant una importantíssima catàstrofe forestal també en el terme d'Alcoi. Cal, per tant, en aquest sentit, que les autoritats municipals informen per quin motiu no es va prendre cap mesura d'alerta, prevenció i col·laboració en l'extinció de l'incendi forestal.


• Per acabar, exigim a la Conselleria de Medi Ambient la redacció d'un informe on s'indiquen clarament les directrius i orientacions necessàries per aconseguir la recuperació de la vegetació natural de la serra sense incrementar els processos erosius que ja pateix el terreny. Caldrà, per tant, evitar inicialment l'extracció de la fusta cremada i evitar la roturació dels terrenys, així com observar al llarg de dos o tres anys com es produeix el desenvolupament de la vegetació natural.

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció vol aprofitar la recent celebració del DIA DE LA MUNTANYA NETA, el passat diumenge 29 de setembre, per a denunciar davant l'opinió pública la degradació que pateixen les muntanyes del nostre voltant. Així mateix, volem reconéixer l'important treball del Comité de Natura de la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme i dels clubs i federacions esportives de muntanyisme, que convoquen cada any una jornada de sensibilització per tal de denunciar l'estat mediambiental de les muntanyes del món. Felicitem especialment als Centres Excursionistes d'Alcoi, València i Castelló, a la Societat d'Amics de la Serra d'Espadà i al Centre Excursionista de Catalunya, que amb motiu d'aquest Dia de la Muntanya Neta van dur a terme diverses activitats en les serres de Mariola, Calderona, Espadà i Collserola, respectivament.

Hem de recordar, d'altra banda, que precisament l'any 2002 ha estat declarat per l'Organització de les Nacions Unides com a Any Internacional de les Muntanyes, amb l'objectiu genèric de conscienciar l'opinió pública sobre la importància planetària dels sistemes muntanyosos.

Cada volta més, l'ocupació humana dels cims i voltants de les nostres muntanyes més emblemàtiques és un fet que avança dia rere dia i que ningú no sembla ser capaç d'aturar. Així, antenes i infraestructures de comunicació de tot tipus, casetes, pistes forestals, pedreres, urbanitzacions, instal·lacions militars, parcs eòlics, xarxes elèctriques, tancats cinegètics, processsos especulatius, hotels, etc., són cada volta més freqüents en les nostres muntanyes, moltes voltes com a conseqüència de projectes no justificats, sense informe d'alternatives i sense els corresponents estudis d'impacte ambiental, en els quals es valore suficientment el paisatge "no contaminat visualment" com un bé preciós i quasi en perill d'extinció.

Per aquest motiu, volem denunciar especialment el projecte, en estat avançat, de construcció d'un radar en el mateix cim de la serra dels Plans (1330 metres d'altura), entre els termes municipals de la Torre de les Maçanes, Alcoi i Benifallim; aquest projecte està impulsat per AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria), d'acord amb el Pla Director de l'Aeroport d'Alacant. Les obres van a suposar la construcció d'una nova carretera d'accés al cim, així com un edifici d'uns vuit-cents metres quadrats i la necessària infraestructura per al subministrament elèctric.

A hores d'ara ha passat ja la fase d'expropiació, per via d'urgència, dels béns i drets afectats (Resolució de la Subsecretaría de la Dirección General de Aviación Civil, del Ministeri de Foment, publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat el 18 de juny de 2002).

Es tracta d'un projecte no justificat, que no presenta alternatives d'ubicació i que va a fer-se sense cap estudi previ de caràcter ambiental i sense cap procés d'informació pública, en uns terrenys definits com a Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial, Forestal i Paisatgística, segons els Plans Generals d'Ordenació Urbana d'Alcoi i de la Torre de les Maçanes.

I tot això a pesar que, d'acord amb la legislació ambiental valenciana, tant les carreteres de nova construcció, com les xarxes de subministrament elèctric, com les edificacions, han d'estar sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, documents que no s'acompanyen en aquest projecte.

La serra dels Plans en el seu conjunt, i fonamentalment la seua línia de cims, que arriba fins els 1330 metres d’ altura i es distribueix entre els termes municipals d’Alcoi, Benifallim, la Torre de les Maçanes i Xixona, suposa un enclavament muntanyós molt característic i visible des de les comarques de l’Alacantí, l’Alcoià, el Comtat i la Marina Baixa, amb un gran valor mediambiental i paisatgístic.

A més, la serra dels Plans alberga en aquests moments el carrascar més extens (prop de 2.000 hectàrees) de les comarques centrals i del sud del País Valencià; segons recents estudis botànics presenta almenys vint (20) comunitats vegetals identificades que estan incloses en la directiva europea 92/43/CEE, d’Hàbitats (adaptada per la directiva 97/62/CE).

Per aquests motius, que no són tots, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció vol manifestar el seu rebuig a aquest projecte. Així mateix, exigim el tancament i la restauració de la pedrera "La Penya" (terme de la Torre de les Maçanes), que funciona de manera il·legal des de 1989 i que suposa un greu atemptat a la serra dels Plans.

Per últim, demanem a totes les persones, entitats i institucions que, si així ho creuen, manifesten la seua oposició a les entitats i empreses promotores d'aquests nous atemptats contra la conservació de les nostres muntanyes.

El 18 de juny de 2002 s'ha publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) la Resolució de la Subsecretaría de la Dirección General de Aviación Civil, de 31 de maig de 2002, per la qual s'inicia la informació pública corresponent a l'expedient d'expropiació forçosa que es tramita amb motiu de les obres de l'Ens Públic Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) per a la construcció d'un radar a la Torre de les Maçanes, que afecta els termes municipals d'aquest poble i d'Alcoi.

Aquest projecte d'AENA suposaria la instal·lació d'un radar en el mateix cim de la serra dels Plans, a 1330 metres d'altura, molt a prop del punt on conflueixen els termes municipals d'Alcoi, la Torre de les Maçanes i Benifallim; també comportaria la construcció d'una nova carretera per a accedir al cim de la serra des del poble de la Torre, que afecta parcialment al terme municipal d'Alcoi.

Fa dos anys i mig la Colla Ecologista La Carrasca ja va tindre coneixement de l'existència d'aquest projecte per mitjà de l'esborrany del Pla Director de l'Aeroport d'Alacant, finalment aprovat (BOE de 3-8-2001). Per aquest motiu ens vam adreçar tant a la Gerència de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alcoi, com a l'Ajuntament de la Torre de les Maçanes, per tal de comunicar-los la nostra preocupació davant d'aquest projecte.

Tant la Gerència de Medi Ambient com l'Ajuntament de la Torre ens van expressar la seua oposició a aquest projecte, que ni tan sols complia els requisits necessaris per a la seua tramitació.

En aquest moment ens trobem amb la sorpresa que el projecte, que molt poca gent coneix, pareix ser que ja està aprovat, sense estudi previ, ni plantejament de possibles alternatives, ni justificació de la seua necessitat, ni avaluació d'impacte ambiental, ni consulta als ajuntaments afectats, etc. Ara s'ha obert un termini d'informació pública, de quinze dies hàbils, a fi que les persones o entitats que s'estimen afectades per l'execució de les obres puguen formular per escrit les al·legacions que consideren oportunes, d'acord amb el que preveu la Llei d'Expropiacions Forçoses; a més, s'ha declarat el procediment com d'urgència. Informem, per tant, que en els ajuntaments d'Alcoi i de la Torre de les Maçanes hi ha a disposició dels propietaris un plànol amb les parcel·les que van a ser objecte d'expropiació.

Davant d'aquest projecte d'AENA, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció vol manifestar el seu rebuig pel que fa al lloc que s'ha triat per a ubicar l'esmentat radar, la serra dels Plans, i també pel secretisme i urgència de tot el procediment, sense consulta als afectats, estudi informatiu previ, justificació de la seua necessitat, informació pública del projecte amb tots els requeriments ambientals i consulta a institucions i entitats, i sense la més mínima possibilitat de participació pública.

Amb aquest motiu, La Carrasca, com a entitat afectada per l'execució de les obres d'aquest radar, presentarà el corresponent plec d'al·legacions. A més, lamentem una volta més la nul·la sensibilitat manifestada en aquest cas per les administracions corresponents pel que fa a la conservació del patrimoni i del paisatge natural de les nostres muntanyes.