ELS FONGS
Els fongs són un grup molt heterogeni d’éssers vius, de difícil classificació, considerats un regne independent dels animals i dels vegetals.
La seua característica fonamental és que són heteròtrofs; per tant, no són capaços de realitzar la fotosíntesi i han d’obtenir l’energia per a viure a partir de matèria orgànica ja existent.
Dins dels fongs n’hi ha de:
– paràsits, tant d’animals (per exemple, els que produeixen les micosis de la pell) com de plantes (míldiu, botritis, banya del sègol, etc.);
– sapròfits, que s’alimenten a partir de restes mortes, tant d’animals com de vegetals (com ara el bolet de xop);
– simbiòtics, com aquells que s’associen amb les arrels de les plantes formant les micorizes (com, per exemple, els esclata-sangs).
Els fongs fan un paper fonamental en la natura. Molts, com els sapròfits o els simbiòtics, tanquen el cicle vital de la matèria orgànica, ja que degraden molts substrats no assimilables per altres éssers vius i els transformen així en substàncies fàcilment assimilables, generalment per les plantes. Per això és molt important respectar-los al màxim, independentment que ens siguen útils de manera directa o no.
ELS BOLETS
Els bolets només representen una fase del cicle vital de certs tipus de fongs: són les estructures reproductores on s’hi formen les espores.
No tots els fongs produeixen bolets. Aquells que en produeixen viuen tot l’any sota la forma de miceli, que és una estructura d’aspecte teranyinós i generalment blanquinós que podem observar fàcilment, entre d’altres llocs, a les capes d’humus en descomposició.
Els micelis són estructures fràgils i vives que es veuen afectades per les alteracions en el medi ambient on viuen. Per això és important tenir en compte que les alteracions del medi on viuen els bolets, fins i tot en èpoques en què no n’hi ha, repercutiran en la presència de bolets a l’estació de fructificació.
No cal dir que els incendis, construcció indiscriminada de pistes forestals i tallafocs, certes pràctiques forestals especialment destructives, etc., influeixen molt negativament en la presència de bolets al bosc.
També cal fer notar, desgraciadament, les actituds d’alguns “boletaires” poc amants del bosc, que no reparen en la destrucció de plantes, arbres i arbusts, o bé “llauren” literalment els hàbitats dels micelis en la recerca dels bolets.
COM BUSCAR I COLLIR BOLETS
1) Els bolets creixen al bosc i requereixen un medi ambient perfectament equilibrat. Per això és molt important NO TRENCAR PLANTES, ARBRES O ARBUSTS durant la recerca.
2) Cal anar amb cura de NO DESTRUIR AQUELLS BOLETS QUE NO CONEGUEM. Deixem-los fer el seu paper; també els bolets que no són comestibles ajuden a créixer altres plantes o bolets. A més a més, hi ha gent que coneix altres tipus de bolets i no els fa cap gràcia trobar exemplars que podrien ser deliciosos xafats o trencats per boletaires que no els coneixen.
3) Els bolets s’han de collir de forma que no alterem el substrat ni el seu miceli. Així garantirem que hi haja bolets la temporada següent. Una bona pràctica és TALLAR-LOS PER LA BASE AMB UN GANIVET O NAVAIXA. No obstant, de vegades no es pot utilitzar la navaixa, per dificultats del terreny, o bé cal arrancar la base del bolet per garantir una correcta identificació. En aquests casos, podrem arrancar el bolet procurant no remenar el seu substrat.
4) NO RASQUEM NI ALTEREM ELS SUBSTRATS sobre els quals creixen els bolets. Recordem que el millor boletaire és aquell que passa per un lloc de manera que qui va darrere no nota que algú ha passat abans.
5) No hi ha regles ni proves generals per a distingir els bolets comestibles dels tòxics. Recordeu que l’única regla vàlida en el cas dels bolets és: NO ET MENGES CAP BOLET QUE NO CONEGUES. Fins i tot, aquells boletaires afeccionats que ja comencen a distingir algunes espècies de bolets han d’obtenir la confirmació per part d’alguna persona experta abans de consumir un bolet per primera vegada.
6) Per portar bolets, el millor recipient és una cistella amb orificis per deixar passar l’aire (i així evitar el podriment dels bolets) i per afavorir l’eixida i disseminació de les espores. UN BON BOLETAIRE HA DE PORTAR UNA BONA CISTELLA.
Leave a Reply