Comerç just. Tu decideixes

Quan consumim també decidim

La nostra vida quotidiana està plena d’actes de consum. Cada volta que consumim estem, de manera més o menys conscient, prenent decisions que poden tenir més repercussions del que probablemente ens imaginem.

Amb cada compra donem suport a unes companyies/marques i no a unes altres; elegim uns tipus concrets de botigues, i no unes altres; i contribuïm en alguna mesura a que la direcció (política, econòmica, social…) en la qual avancem siga una i no una altra diferent.

Cal que siguem conscients que qualsevol dels nostres habituals actes de consum pot contribuir a transformar la realitat aparentment inamovible de l’insostenible model de producció i de les injustes relacions comercials internacionals.

Com a consumidors/es podem implicar-nos en una aposta per eradicar el malbaratament i per la sobrietat en la nostra compra diària, fruit de la nostra capacitat de distingir entre necessitats reals i desitjos imposats per la societat de consum en la qual vivim.

El compromís de reduir el consum inútil, reutilitzar, reciclar i respectar el treball dels altres són alguns dels principis del consum responsable. D’aquesta manera deixarem de ser consumidors passius enfront de l’allau publicitària que ens demana més i més despeses per atendre necessitats suposadament irrenunciables.

Comerç, a qualsevol preu?

Les relacions comercials estan en l’arrel de les grans desigualtats entre el Sud i el Nord. El Nord marca les regles del joc -competitivitat i màxim benefici a qualsevol preu-,  a costa d’un Sud  -font de matèries primeres i mà d’obra barata-  cada volta més empobrit.

Explotació laboral, esclavitud, explotació infantil, discriminació de la dona, salaris de misèria, condicions de treball insalubres, destrucció de la natura… sovint formen part del preu que paguem en les nostres compres, sense que en siguem conscients.

Comerç Just, una alternativa ètica

En el comerç just s’estableixen unes relacions comercials basades en el tracte directe i el respecte mutu, amb criteris no només econòmics sinó també socials i ambientals.

Als països del Sud, les comunitats més pobres s’organitzen per aconseguir una vida digna. Formen cooperatives d’agricultors, grups de dones, artesans, associacions de caràcter social (que treballen amb xiquets i xiquetes del carrer, amb marginats, etc.). Són els productors, l’inici de la cadena del comerç just.

El resultat del seu treball és una inifinitat de productes d’alimentació, tèxtils i articles d’artesania (café, cacau, xocolate, sucre, roba, articles per a la llar, ceràmica, bijuteria, marroquineria, joguets…).

Als països del Nord, les organitzacions de comerç just treballen amb aquests grups, a fi d’obrir mercat als seus productes. Així, les importadores i les botigues de comerç just fan possible que els seus articles arriben a les nostres mans.

Els consumidors som el final de la cadena que fa possible el comerç just. Quan utilitzem amb responsabilitat el nostre poder i valorem no només el preu dels productes, sinó també les condicions socials i ecològiques amb què s’han fabricat, podem dir NO a l’explotació i contribuir a establir relacions comercials més equitatives.

També podem donar suport a les campanyes de les organitzacions de comerç just destinades a promoure els canvis necessaris (polítics i econòmics) per a acabar amb les condicions d’explotació.

Principis del comerç just

El comerç just suposa oferir als consumidors i consumidores productes naturals d’excel·lent qualitat, aconseguits mitjançant processos respectuosos amb la natura i seguint els següents principis:

Els productors:

  • Els grups productors estan registrats sota la forma d’associació, societat o qualsevol altra forma de microempresa i han de tenir una estructura participativa i democràtica.
  • Prioritat a la relació amb els grups productors de països del Sud que travessen problemes especials a causa del seu empobriment, pràctiques discriminatòries i restriccions.
  • Afavoreixen el desenvolupament de l’economia local no instaurant una dependència exclusiva de l’exportació. Els beneficis són reinvertits en programes de desenvolupament socioeconòmic de la comunitat, amb especial atenció a l’educació infantil i d’adults i a l’atenció sanitària.
  • Salaris dignes d’acord amb la realitat econòmica de la zona. Condicions laborals que no atempten contra la seua salut. La retribució als grups productors permet l’estabilitat dels processos productius.
  • En el procés productiu no existeix explotació de mà d’obra infantil, ni adulta.

Els productes i els processos de producció:

  • El producte ha d’arribar amb el màxim valor afegit possible i s’incentiva el manufacturat en origen.
  • El producte és de qualitat i saludable per al consumidor.
  • En el procés de producció s’incentiva la utilització dels recursos de la zona i l’ús de tecnologies tradicionals i blanes no perjudicials per al medi ambient.
  • En la producció agrícola es fomenta la provinent de l’agricultura ecològica.
  • El procés no desplaça terres ni conreus dedicats a l’alimentació i s’associen a d’altres per evitar el monocultiu.
  • Els mètodes de conreu són adequats a la pròpia cultura i fomenten els valors propis de cada país.

Comercialització:

  • Les Organitzacions de Comerç Alternatiu estableixen com a prioritats compromissos amb els productors del Sud en règim d’intercanvi just que es concreta en la compra i la distribució, venda en botigues, finançament, assessorament, campanyes de denúncia i sensibilització ciutadana.
  • Una Organització de Comerç alternatiu no és una organització exclusivament comercial. Totes i cadascuna assumeixen el compromís de treballar pel foment de pràctiques comercials justes i la denúncia de les relacions comercials internacionals injustes.
  • S’adopten polítiques de preus transparents per als consumidors, informant dels diners que es paguen pel producte
  • S’eliminen intermediaris i especuladors, l’únic objectiu dels quals és l’enriquiment i el lucre, potenciant les organitzacions que afavorisquen els grups productors.
  • La comercialització dels productes es realitza en establiments que garanteixen la imatge dels productes de comerç just.
  • Les Organitzacions de Comerç Alternatiu enforteixen les xarxes de distribució i compra lligant-les a moviments socials existents, tant en el Nord com en el Sud.

Alguns enllaços d’interés

>>> Sodepau País Valencià
>>> Xarxa de Consum Solidari
>>> Espacio Comercio Justo

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.