La urbanització de l’àrea del Castellar: una nova agressió ambiental

Com tot Alcoi ha pogut comprovar amb preocupació, fa algunes setmanes s’han iniciat unes obres d’urbanització junt al barri de Batoi, als peus del Castellar, paratge de la serra de Mariola de molt alta qualitat paisatgística i, a més, estació arqueològica de primer ordre en la nostra comarca.

Prèviament, el 28 de novembre de 2003, la Direcció General de Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Territori i Habitatge va emetre la corresponent declaració d’impacte ambiental de l’homologació modificativa i del pla parcial del sector El Castellar, promoguda per l’Ajuntament d’Alcoi amb la finalitat de permetre la reubicació d’una indústria alimentària local. Aquesta declaració d’impacte ambiental va considerar acceptable als afectes ambientals l’actuació prevista i fins i tot afirmava que “l’estudi d’Impacte Ambiental inclou mesures correctores suficients per a disminuir raonablement els efectes ambientals negatius del projecte”.

A l’hora de la veritat, comprovem que eixes mesures correctores exigides per la Conselleria de Territori i Habitatge són, simplement, un brindis al sol. Per desgràcia, salta a la vista que l’agressió paisatgística i ambiental que s’ha produït a l’entorn de la emblemàtica muntanya del Castellar ha estat molt greu i de molt difícil, per no dir impossible, correcció.

Per exemple, a pesar del que afirmava la Declaració d’Impacte Ambiental, els moviments de terres no han respectat ni la integritat física ni l’estat natural de la franja limítrofa de sòl forestal, fins a l’extrem que s’ha eliminat la terra on arrelaven els pins fronterers, circumstància que impedirà la seua supervivència.

De fet, els terrenys on s’ha produït l’agressió fiten en alguns punts amb el límit del Parc Natural, això sí, amb un horrible i vertical talús pel mig, on l’erosió i les solsides semblen irrefrenables.

Per altra banda, cal dir que en el procés de tramitació administrativa de l’homologació no es va incorporar l’informe preceptiu del Servei d’Espais Naturals de la Conselleria, ni tampoc cap estudi d’integració paisatgística. S’ha de tindre en compte que part dels terrenys afectats estan dins de l’àrea d’esmorteïment d’impactes que estableix el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la serra de Mariola, i que era previsible que aquesta actuació tindria un fortíssim impacte sobre el Castellar.

Sense qüestionar en cap moment la necessitat de buscar lloc en el nostre municipi per a reubicar alguna de les empreses locals més grans i més tradicionals, pensem que és possible fer les coses d’una altra manera i evitar que per falta de rigor i de prevenció, el resultat siga el que tenim ara: una bona mossegada als peus d’una de les muntanyes bressol del nostre poble.

Una volta més, el principi de prevenció en matèria de medi ambient ha estat violat i sembla que cap responsable de les administracions local i autonòmica ha estat capaç d’evitar l’impacte paisatgístic, ja que fins i tot el Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental de la Conselleria d’Educació i Cultura va ser favorable a l’actuació, segons indica la Declaració d’Impacte.

Almenys, seria bo que les Administracions implicades corregiren en part la seua negligència redactant de manera urgent un projecte de minimització dels efectes causats per aquesta agressió al paratge del Castellar.