En 2011 la contaminació de l’aire a Alcoi va superar els límits legals i els recomanats per l’OMS

Segons els criteris de l’Organització Mundial de la Salut, a Alcoi vam respirar aire nociu, a causa dels alts nivells d’ozó, en 107 dies de l’any passat

La contaminació per partícules PM2,5 també va superar les recomanacions de l’OMS

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció ha analitzat les dades oficials sobre la qualitat de l’aire d’Alcoi corresponents a l’any 2011, que des de la setmana passada estan disponibles per complet en la pàgina web de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient [1].

L’anàlisi d’aquestes dades confirma que, un any més, s’ha incomplit a Alcoi la normativa sobre qualitat de l’aire. Així, enguany es constata de nou que els nivells d’ozó troposfèric (és a dir, l’ozó “nociu”, el que es troba en la zona baixa de l’atmosfera) van superar en 27 dies els valors objectiu per a la protecció de la salut humana [2], per damunt dels 25 dies com a màxim que permet la normativa.

Però si atenem als límits de contaminació per ozó que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més exigents que la normativa estatal, a Alcoi les superacions són molt més freqüents: 107 dies. És a dir, que segons els criteris de l’OMS i les dades disponibles, a Alcoi durant l’any passat vam estar respirant aire nociu per a la salut 2 dies de cada 7.

A més, en dos ocasions, el 26 de maig i el 6 de juliol, es van registrar nivells horaris d’ozó inusualment alts (170 i 171 μg/m3), molt pròxims a la superació del Llindar d’Avís a la Població (180 μg/m3 durant una hora). La superació d’aquest llindar haguera obligat a l’administració a comunicar l’adopció de mesures de protecció a les persones. Per trobar en Alcoi nivells tan elevats com els registrats l’any passat hauríem de remuntar-nos a 2001, quan es van assolir els 172 μg/m3, o a 1996, any en què es va arribar a 171 μg/m3.

Resulta també preocupant la contaminació per partícules PM2,5, és a dir, partícules en suspensió, disperses en l’aire, i que tenen un diàmetre inferior a 2,5 μm (micròmetres o micres). Cal dir que la concentració d’aquest tipus de partícules no supera a Alcoi els límits legals, però sí que està clarament per damunt dels límits que recomana l’OMS.

Partícules PM2,5
 Mitjana anualMitjana diària
Límit legal per a 201128 μg/m3– – –
Límits recomanats per l’OMS10 μg/m3Màxim de 3 dies amb superacions de 25 μg/m3
Nivells Alcoi 201114,89 μg/m315 dies amb superacions de 25 μg/m3

Les dimensions de les partícules PM2,5 fan que siguen respirables, ja que viatgen profundament en els pulmons, penetrant en l’aparell respiratori i depositant-se en els alvèols pulmonars; fins i tot, les més fines poden passar al torrent sanguini. Això fa que siguen la fracció de partícules més perilloses per a la salut.

Els efectes de les partícules en la salut s’associava històricament a l’exacerbació de malalties de tipus respiratori (com ara la bronquitis) i, més recentment, a les de tipus cardiovascular. Els treballs científics més recents suggereixen que aquests contaminants, en especial les partícules procedents del trànsit urbà motoritzat, també s’associen amb increments de la morbilitat i mortalitat de la població exposada i amb la creixent afecció de l’asma i les al·lèrgies entre la població infantil.

Pel que fa a l’ozó, aquest és un dels contaminants més problemàtics que es respiren en les nostres ciutats, amb efectes nocius sobre la salut -i també en l’agricultura i en la vegetació forestal- com a conseqüència del seu caràcter oxidant.

L’exposició a nivells alts d’ozó empitjora les afeccions respiratòries (al·lèrgia, asma), encara més quan s’està fent exercici físic. Alguns estudis relacionen l’ozó amb inflamacions de pulmó, símptomes respiratoris, increment en la medicació, morbilitat i mortalitat.

Els grups més sensibles a aquests contaminants són la població infantil, els ancians i les persones amb problemes respiratoris i cardiacs.

La mala qualitat de l’aire en les nostres ciutats és sobretot conseqüència d’unes polítiques de transport i urbanisme dirigides a fomentar l’ús del cotxe, promovent la proliferació d’infraestructures i una gran ocupació de l’espai públic. Cal recordar que, a més de la contaminació atmosfèrica, el cotxe és responsable d’altres impactes mediambientals com ara el soroll i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle causants del canvi climàtic. La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció insisteix en la necessitat d’adoptar mesures efectives de reducció de la velocitat i la quantitat de vehicles en circulació en la ciutat i el seu entorn, per a la qual cosa cal potenciar l’urbanisme compacte, els desplaçaments a peu, la bicicleta i el transport públic col·lectiu.

NOTES:

1 – En la pàgina web de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient es poden consultar lliurement les dades de totes les estacions de mesurament de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació atmosfèrica, tant les dades en línia, com les històriques.

2 – La normativa espanyola (Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire) estableix per a l’ozó un Llindar de Protecció a la Salut de 120 micrograms per metre cúbic (µg/m3) com a mitjana durant huit hores consecutives. Aquest Llindar no s’ha de superar més de 25 dies a l’any. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) és més exigent i recomana un nivell de 100 µg/m3.