Avionetes a l’aguait dels voltors
article d’opinió

Dos viatgers anglesos de finals del XIX, Abel Chapman i Walter Buck, van constatar el secular endarreriment del nostre país interpretant com a indicador d’aquest la nombrosa presència de voltors en els cels de la nostra península: els consideraven un anacronisme. Ha passat més d’un segle i és evident que la sensibilitat de la societat pel que fa al seu patrimoni natural ha canviat molt. Encara que no en tots els casos. Com va publicar el passat catorze de maig el diari Información, uns dies abans es va presentar un escrit en l’Ajuntament d’Alcoi, firmat per unes quantes empreses i clubs aeronàutics. En el dit escrit s’alerta les institucions públiques sobre el suposat perill que per a la seguretat aèria comporta la colònia de voltors comuns al Parc Natural de la Serra de Mariola, amb argumentacions vergonyoses per patir de la falta del més elemental rigor científic.

El pilot encarregat del registre del document afirma que aquestes aus, en sentir-se amenaçades per la seua proximitat, es poden llançar contra les aeronaus. Ni un voltor es comportaria d’aquesta manera, ni pot arribar a pesar dèsset quilos com afirma (no arriben ni als onze). En el tríptic informatiu elaborat per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), que sens dubte coneix, s’emeten una sèrie de recomanacions per a evitar els impactes d’aus de grans dimensions amb aeronaus lleugeres. S’hi especifica que quan se’ls veu s’ha d’ascendir, ja que aquestos animals, lluny de comportar-se com a kamikazes, en trobar-se amb una “au” més gran pleguen les ales i inicien un fort descens.

S’assegura que la colònia establida a Mariola està provocant alarma social, en poder-se contemplar nombrosos voltors en àrees no controlades a molta distància dels penya-segats on s’ubiquen habitualment. La veritat és que els grans desplaçaments en els voltors comuns són poc usuals, ja que són aus socials que desenrotllen la seua activitat en grup. La presència d’exemplars aïllats com el que es va trobar al barri de La Florida l’any passat, té un valor purament anecdòtic. La colònia constitueix el centre de referència de totes les seues activitats, per això, i encara que sobrevolen moltes hores el territori en busca de pitança, no solen allunyar-se’n més de vint quilòmetres. Ni és fàcil albirar-los lluny dels seus punts de cria, com s’afirma, ni els seus desplaçaments diaris superen els cent quilòmetres. Un cas diferent és el dels nombrosos exemplars que durant la tardor travessen les nostres comarques en la seua migració cap a Àfrica des del nord de la península Ibèrica o des de més enllà del Pirineu.

Una altra argumentació fàcilment rebatible és aquella que alerta d’un enorme impacte en l’espai aeri de l’aeroport d’Alacant. Segons dades d’AENA, en el període 2008-2015 només es van produir vint-i-un xocs amb aus de port mitjà i dos amb gavians argentats, sense que es produïra cap dany en les aeronaus, en les més de cinc-centes mil operacions d’envol i aterratge que van tenir lloc en eixos huit anys.

Aquestes dades evidencien que, en contra d’allò que s’ha manifestat, els voltors no estan modificant diàriament els seus desplaçaments, i esgrimir que l’origen de l’alteració esmentada seria la recerca “de qualsevol altre ser viu”, és “ignorar” intencionadament que el gyps fulvus és una au necròfaga, un carronyer molt eficient en l’explotació d’un recurs tròfic relativament singular: els cadàvers d’ungulats de dimensions mitjanes i grans. Ensenyança que queda en la memòria de diverses generacions d’espanyols que es van educar veient els programes de Félix Rodríguez de la Fuente.

L’elevada i puntual sinistralitat per impacte d’avions lleugers contra voltors l’any 2016 és possible que s’haguera evitat d’haver-hi disposat de les recomanacions preventives d’AESA en el moment oportú. Per a evitar l’impacte amb una au d’aquest pes s’aconsella evitar altituds baixes, tindre especial atenció en sobrevolar zones que alberguen colònies, reduint la velocitat i acudint a la documentació disponible sobre la presència d’aus permanents o estacionals.

Si l’escrit presentat és intencionadament fals en moltes de les seues asseveracions hauríem de preguntar-nos quina és la intenció amb què ha sigut presentat. Els seus firmants estan vinculats a centres de formació aeronàutica que aspiren a fer seu el cel de la província d’Alacant. L’escola de pilots La Montaña, vinculada al firmant Club Ultraligeros del mateix nom, oferta en el seu web vols d’iniciació per uns mòdics 50 euros, sobrevolant “impressionants paisatges naturals de la muntanya alacantina”, en àrees com la serra de Mariola. És evident que els seus interessos econòmics privats xoquen amb la presència d’aquestes colònies. L’acadèmia de pilots European Flyers que desenrotlla les seues activitats en l’aeròdrom de Mutxamel també ha de sentir com un destorb la presència d’un dels màxims exponents de biodiversitat, per raons semblants.

No és fútil recordar que dies abans del registre en l’Ajuntament d’Alcoi, el mateix consistori va anunciar que assumia l’alimentació dels voltors després de la renúncia de FAPAS-Alcoi a la realització d’aquest servei, en no poder continuar afrontant la dura tasca. Es pretén per tant pressionar les institucions publiques perquè no assumisquen la protecció del patrimoni natural i s’inhibisquen en benefici d’interessos privats. Mentre es continue el depòsit de despulles en el canyet del barranc del Cint, aquestos prodigiosos planadors naturals ens deixaran veure les seues siluetes de més de dos metres i mig per a delit d’excursionistes i freqüentadors del turisme rural, sector econòmic sostenible al qual li interessa la posada en valor dels nostres recursos naturals i l’excel·lència de l’entorn.

Països contigus al nostre, en els quals un malentés progrés va delmar els seus efectius, estan afrontant costosíssims plans de reintroducció, conscients de la sort d’Espanya en ser el reducte europeu dels voltors comuns. Comptem amb el 95% de la població continental. Durant els últims setze anys el treball divulgatiu, científic i de manteniment del Projecte Canyet per part dels voluntaris de l’associació FAPAS-Alcoi ha fet possible la reintroducció d’una espècie erradicada fa més de cent anys en la nostra província, amb escàs cost per a l’administració, convertint-la en un reclam turístic per a l’Alcoià i el Comtat. Aprofitem-ho.

Tota la societat és beneficiària d’una important rehabilitació d’hàbitats i paisatges en recuperar el patrimoni biològic. Correspon a les institucions vetlar per la seua conservació i no deixar-se influir per interessos egoistes. Alerta! les avionetes estan a l’aguait dels voltors comuns.

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.