Alimentem-nos sense devorar el planeta

Darrere d’un acte tan quotidià com menjar s’amaguen moltes activitats amb una gran repercussió sobre la nostra salut i la del planeta. El model agroalimentari industrial genera enormes impactes ambientals, enverina la terra i suposa un risc greu per a la salut humana.
A més, arruïna i margina milions de persones que perden l’autosuficiència alimentària, alhora que concentra les riqueses i el control de la producció d’aliments en unes poques empreses multinacionals.
Tríptic “Alimentem-nos sense devorar el planeta” (format pdf)

Què podem fer?

Evitem els aliments quilomètrics

Els aliments quilomètrics són els que arriben a les nostres taules després de ser transportats des de països llunyans, encara que es podrien cultivar ací. Per exemple, importem taronges de l’Uruguai, alls de Xina, nous de Califòrnia, espàrrecs del Perú… Tot aquest transport absurd contribueix al calfament global, a la contaminació atmosfèrica i a l’increment dels residus (per la necessitat de més embalatges).

Consumint aliments cultivats a prop contribuïm a mantenir un medi rural viu, evitem malgastar petroli i obtenim aliments més frescos i sense conservants químics.

El quadern Agroecología para enfriar el planeta, editat per Ecologistes en

Acció, analitza els vincles entre el canvi climàtic i l’agricultura.
També és molt recomanable l’informe d’Amics de la Terra sobre l’impacte ambiental de la importació d’aliments: Alimentos kilométricos . Cereals, pinsos, cafè, peixos, verdures i fruites (sí, també fruites) recorren milers de quilòmetres abans d’arribar al nostres plats.
El llibre Cuinant el planeta ens ofereix “fets, xifres i propostes sobre canvi climàtic i sistema alimentari global”. El van elaborar conjuntament GRAIN, Entrepueblos i la campanya No et mengis el món, formada per l’Observatori del Deute en la Globalització, la Xarxa de Consum Solidari i Veterinarios Sin Fronteras.

Aliments de temporada

El consum d’aliments de temporada ens permet assegurar-nos que són frescos i que s’han collit quan estaven madurs; són, per tant, més saludables i gustosos. A més, així evitem que s’hagen cultivat en l’altre hemisferi o en hivernacles molt forçats i poc sostenibles.

Consumir aliments de temporada no implica

una dieta poc variada, ja que en cada època de l’any hi ha diversitat d’aliments.

El Calendari de productes de l’hort realitzat per l’equip del Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC) i la revista Opcions ens pot ajudar a consumir fruites i verdures de manera més sostenible i saludable.

De l’agricultura ecològica a l’agroecologia

L’agricultura ecològica no utilitza productes de síntesi per a la fertilització o el manteniment de la salut de les plantes, sinó que es basa en una gestió no agressiva de les finques productives i en l’ús de varietats agrícoles locals, la fertilització orgànica i els fitosanitaris naturals.

Els aliments ecològics es distingeixen amb un segell atorgat per la Unió Europea, encara que hi ha finques que no necessiten certificació perquè venen els seus productes a consumidors amb els qual han establit relacions de confiança.

L’agricultura ecològica és una activitat respectuosa amb el medi ambient i la salut de les persones. La conversió dels nostres camps cap al maneig ecològic afavoreix el manteniment de formes de vida dignes i sostenibles en el medi rural.

L’agroecologia no només té en compte els criteris agraris ecològics, sinó que també defensa els valors culturals de les agricultures locals, la relació directa entre agricultors i consumidors i el manteniment de formes de vida dignes i sostenibles en el medi rural. En aquest sentit, va molt més enllà de l’actual normat

iva sobre agricultura ecològica que no contempla aspectes ètics ni d’ecologia social.

La agroecología: hacia un nuevo modelo agrario és un quadern editat per Ecologistes en Acció que analitza l’actual model agro-alimentari, explica què són l’agricultura ecològica, la certificació ecològica, els canals curts de comercialització i els mercats locals, la importància de les llavors, etc. i insisteix en la importància de posar-nos en contacte directament entre els productors i els consumidors.

Tríptic “Per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics”, editat per La Carrasca-Ecologistes en Acció.

Informació sobre aliments i cultius transgènics en la web d’Ecologistes en

Acció.

“Dos tomates y dos destinos”, fantàstic i molt divertit curtmetratge de Veterinarios Sin Fronteras que posa cara a cara dos models d’agricultura molt diferents: el de l’agronegoci i el de la sobirania alimentària.

Carn: com menys, millor

El consum de carn requereix una gran quantitat de recursos naturals: produir calories i proteïnes d’origen animal és molt més costós en energia, aigua i terra que obtenir-les d’origen vegetal.

El ramat que es cria intensivament als països del Nord s’alimenta de soja i cereals, molt sovint transgènics, procedents de monocultius d’Argentina, Brasil, Paraguai i altres països, on la gent és desposseïda de les seues terres.

La producció de carn, especialment la intensiva, també té un paper important en el canvi climàtic, la desforestació i la contaminació de l’aigua i el sòl. La cria intensiva d’animals comporta sometre’ls a condicions indignes i ben poc saludables.

Per altra banda, l’excés de carn en la dieta occidental té molta

relació amb les principals malalties del nostre món (cardiovasculars, diabetis, alguns càncers).

Si mengem carn, hem de saber que com menys, millor; i sempre serà preferible la procedent de ramaderia extensiva i de producció ecològica.

Comer carne ¿es sostenible? Article de José Santamarta que exposa com el consum de carn animal agreuja la majoria dels problemes ambientals, com ara la desforestació, l’erosió, l’escassetat d’aigua potable, la contaminació atmosfèrica i de l’aigua, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.

El núm. 19 de la revista Opcions analitza en un interessant dossier de 15 pàgines les implicacions del consum de carn.

Reduïm el consum de peix

Els mars no poden aguantar més el ritme actual de pesca: tres quartes parts dels caladors estan totalment explotats, sobreexplotats o esgotats. La pesca industrial, en mans de grans grups empresarials, disposa de grans flotes dotades de tecnologia cada vegada més sofisticada que estan arraconant la pesca artesanal i els seus modes de vida associats. Des de l’inici de la pesca industrial en els anys 50 del segle passat, les poblacions de grans depredadors —tonyines, emperador o bacallà— han disminuït en un 90%.

Europa consumeix molt més peix del que les seues aigües poden produir. Encara que compta amb alguns dels majors i més rics caladors del món, els ha gestionat de manera irresponsable. Ara, després de sobreexplotar-los, envia les seues flotes —fins i tot amb protecció militar— a saquejar els recursos pesquers d’altres parts del món.

Hi ha estudis científics de l’Institut Espanyol d’Oceanografia —amagats durant anys pel Ministeri de Medi Ambient— que revelen nivells de toxicitat en el peix molt superiors als permesos.

L’informe “Deuda pesquera europea y española. Implicaciones globales, causas y soluciones” parla dels impactes socioambientals que el nostre consum de peix causa en altres parts del planeta, assenyala la responsabilitat directa de les flotes exteriors espanyoles i exigeig que la reforma de la Política Pesquera Comuna done suport a les flotes artesanals i aposte per la gestió sostenible dels caladors.

El consum de mariscos no és només un luxe, sinó que té impactes socials i ambientals molt greus. Aquesta guia informa i es donen opcions per a un consum responsable de mariscos de cos allargat (cigales, gambes, llagostins…).

L’informe de Greenpeace “Investigación en el océano. Hasta que desaparezca el último pez. El destructivo modelo de la pesca de arrastre de profundidad “ revela com l’Estat espanyol està permetent de manera reiterada i sistemàtica la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada realitzada per la seua flota en aigües europees i de tot el món.

“Mercurio en pescado”: fullet d’Ecologistes en Acció sobre la presència de mercuri en diversos peixos de consum per damunt dels nivells recomanats.

On comprar?

  • Participa i compra en grups de consum ecològic, que s’autoorganitzen i busquen una relació el més directa i humana possible entre les persones que consumeixen i les que produeixen; que fomenten els productes locals i de temporada, que redueixen al màxim i reutilitzen els envasos; que impulsen unes condicions de treball i de vida dignes per als productors; que no especulen amb els preus.

A Alcoi funciona en alguns barris un grup de consumidors i productors: la Xarxa Agroecològica. Pots demanar informació sobre el seu funcionament escrivint a l’adreça següent: laxarxaagroecologica@gmail.com

Vols crear un grup de consum ecològic? En aquest tríptic d’Ecologistes en Acció s’explica de manera resumida perquè i com fer-ho.

  • Compra en botigues de comerç just.

El comerç just és un moviment internacional que, des de fa més de trenta anys, es planteja el repte de lluitar per una major justícia i igualtat de condicions en el terreny del comerç mundial.

  • Quan això no siga possible, compra en el petit comerç dels pobles i barris, que permet mantenir viu el seu teixit social.
  • Evita les grans cadenes de supermercats, que són les principals responsables de la desaparició de l’agricultura familiar a causa de les seues exigències de producció i dels preus i les condicions de pagament que imposen.

Les grans cadenes de distribució porten a la ruïna milers d’agricultors i imposen un comerç injust, irresponsable i insostenible. Informació de la plataforma “Grans cadenes de distribució? No gràcies”

El còmic “¿Qué es el comercio justo?” explica molt bé com funciona el mercat internacional de matèries primeres, quins són els impactes de les grans superfícies sobre l’economia local, les botigues de barri, els llauradors i llauradores i el medi ambient, i quines són les alternatives.

Alguns enllaços d’interés

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.