El Moviment Ibèric Antinuclear denuncia la gravetat de l’últim accident a Cofrents i n’exigeix el tancament

El 25 de novembre ha tingut lloc a Cuenca  la III assemblea anual del Moviment Ibèric Antinuclear, integrat per les plataformes que llluiten contra les diferents amenaces nuclears a la península ibèrica, i a la qual pertanyen unes 100 organitzacions de l’Estat espanyol i de Portugal. Una de les qüestions que es va tractar en aquesta assemblea és la greu avaria del sistema de refrigeració de la central nuclear de Cofrents.

A principis de novembre, la central nuclear de Cofrents va iniciar la seua posada en marxa després d’una parada per a recàrrega de combustible i manteniment de 35 dies, però va avortar la seua operació a plena potència en detectar un desequilibri en els cabals de les dos grans canonades, de mig metre de diàmetre, que introdueixen l’aigua en el vas del reactor.

Dies més tard es va confirmar que aquest desequilibri era degut a l’avaria d’una vàlvula motoritzada que regula el flux d’esta aigua en el llaç A, i que, de fet, la clapeta de la vàlvula, el disc metàl·lic que obtura la llum de la canonada, s’havia fragmentat i que alguns d’aquests fragments havien arribat al vas del reactor, encara que no se sap on exactament.

Açò suposa que no es pot tornar a posar en marxa la central fins que els fragments s’hagen recuperat, perquè en cas contrari els forts corrents d’aigua que es produeixen en el vas quan la central està en funcionament els arrossegarien i colpejarien les barres de combustible i altres elements del nucli del reactor, que es deteriorarien.

Aquest accident és greu per diverses raons. En primer lloc implica a algunes de les peces més crucials per al funcionament d’una central nuclear, les vàlvules motoritzades, de les quals hi ha unes 80 en una central típica, que regulen tot el flux de cabals d’aigua i eviten que la calor s’acumule en el nucli del reactor fins que aquest es fonga, com va passar en les catàstrofes de Txernòbil, Fukushima i Three Mile Island. Aquest últim accident va ser precisament desencadenat, entre altres causes, pel mal funcionament de vàlvules com l’avariada a Cofrents i que va portar a la fusió parcial del combustible nuclear i a la formació d’una enorme bambolla d’hidrogen que podria haver esclatat, com sí que va ocórrer en la catàstrofe de Fukushima.

Les avaries de vàlvules tampoc són precisament esdeveniments aïllats en la indústria nuclear; només en els últims 12 mesos diversos reactors nuclears de tipus BWR, com el de Cofrents, han patit avaries de vàlvules que els han obligat a parar, com LaSalle-2 (Illinois), Pilgrim (Massachussets) o Oyster Creek (Nova Jersey).

A més, en el cas de Cofrentes aquesta vàlvula es troba en el circuit primari de la central. Això significa que per ella circula aigua que està en contacte amb les barres de d’urani en el nucli del reactor i que, per tant, és altament radioactiva, la qual cosa multiplica el perill d’aquest accident i, així mateix, la dosi col·lectiva de radiació que rebran els treballadors de la central en els seus treballs de localització i extracció d’aquestos fragments.

És particularment alarmant, i significatiu, que no es detectara el mal estat de la vàlvula després de 35 dies de parada, justament per a revisar la maquinària i fer les tasques de manteniment i posada a punt d’aquesta instal·lació. L’única explicació possible és la incompetència i la falta d’una cultura de seguretat adequada per part de la direcció de la central, la qual cosa ha merescut el retret, altament inusual, del Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

Aquesta avaria és també il·lustrativa de l’estat de deteriorament d’una central que ha sobrepassat, de sobra, el període de funcionament per al qual va ser dissenyada, amb la consegüent multiplicació exponencial del risc d’un accident greu.
Com que la central esgota la seua actual llicència de funcionament en 2021, la plataforma Tanquem Cofrents exigeix que no es posen els beneficis econòmics d’una empresa per damunt de la seguretat de la ciutadania, i per tant, que no se li renove la llicència i es tanque la central definitivament.

El més convenient seria que la central de Cofrents no tornara a posar-se en marxa ja que en 2019 se saturen les seues piscines de residus de combustible gastat. Així s’estalviaria la necessitat de construir un abocador radioactiu provisional en els terrenys de la central. Si es construeix, aquest abocador tindria un cost multimilionari a càrrec de l’empresa pública ENRESA, és a dir, seria pagat amb els diners dels impostos de tots els ciutadans.

També val la pena assenyalar el fet que la central porta ja dos mesos parada, sense que això haja suposat cap problema de subministrament elèctric. Es demostra així, una vegada més, que Cofrents i la resta de les centrals nuclears són innecessàries. De fet, el sistema elèctric espanyol està altament sobredimensionat i en algunes ocasions durant els últims anys la meitat del parc nuclear espanyol ha estat aturat per avaries i recàrregues sense cap problema d’apagades.

No és tampoc veritat, a pesar de propagandes àmpliament difoses, que el fet que Cofrents estiga parada siga la causa dels últims augments en el preu de l’electricitat que paguem en les nostres cases, perquè a Cofrents, com a la resta de les centrals, se li paga l’electricitat al preu de les centrals tèrmiques de gas, que solen ser l’última oferta arreplegada en la subhastes que determinen el preu de l’electricitat cada hora.

Per tot això, les organitzacions del Moviment Ibèric Antinuclear (MIA) exigim el tancament de la central nuclear de Cofrents.

  • Plataforma contra el cementerio nuclear de Cuenca
  • Plataforma contra el cementerio nuclear de Guadalajara
  • Tanquem Cofrents
  • Tanquem les Nuclears
  • Foro Extremeño Antinuclear
  • Foro contra Garoña
  • Plataforma contra la Mina de Retortillo
  • MIA de Catalunya
  • MIA de Madrid
  • MIA de Portugal (Quercus, Zero, FAPAS, Bloco de Esquerda)
  • Xarxa “Sortir du Nucléaire”