La recollida selectiva de la matèria orgànica, clau per a millorar les taxes de reciclatge

Carlos Arribas, coordinador estatal de l’Àrea de Residus d’Ecologistes en Acció, va exposar ahir a Alcoi la situació de la gestió dels residus al País Valencià i les possibilitats de millora que suposa la implantació de la recollida per separat de la fracció orgànica de la brossa. En l’acte també va participar María Vicente, responsable de la campanya “Al sòl el que és del sòl”, de la federació valenciana d’Ecologistes en Acció.

Aquest dijous ha tingut lloc a la Sala Àgora d’Alcoi una xarrada sobre la recollida selectiva de la matèria orgànica de la brossa, a càrrec de Carlos Arribas, coordinador estatal de l’Àrea de Residus d’Ecologistes en Acció, i de María Vicente, responsable de la campanya “Al sòl el que és del sòl“, de la federació valenciana d’Ecologistes en Acció.

L’acte l’ha organitzat la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció per encetar el debat i la reflexió davant de la decisió municipal d’instal·lar pròximament al centre d’Alcoi un nou contenidor per a la matèria orgànica.

Arribas ha recordat que el Pla Zonal de Residus de la Zona XIV (que inclou, entre d’altres, les localitats del Comtat i de l’Alcoià) obliga a la recollida per separat de la matèria orgànica de la brossa des de fa anys: hauria d’haver-se implantat en el període 2007-2010 per als grans productors (mercats, centres escolars, hospitals, etc.) i entre 2010 i 2013 per al conjunt de la població. A pesar del temps transcorregut, al conjunt del País Valencià no s’ha iniciat la recollida per separat de la matèria orgànica fins fa poc, amb l’inici d’experiències en més de 100 localitats de diverses dimensions i amb governs municipals de diferents colors polítics.

El ponent ha destacat que per a produir autèntic compost, necessari per a millorar la qualitat dels nostres sòls agrícoles, aquest s’ha de fer a partir de la matèria orgànica recollida per separat, de manera que s’evite contaminar-la amb altres residus. Si no es fa així, el producte resultant té una molt baixa qualitat, per la qual cosa acaba en la seua major part en els abocadors. A més, la matèria orgànica, en mesclar-se amb altres components dels residus, també els embruta i dificulta la seua recuperació.

Així, no ens ha d’estranyar que l’eficàcia de la gestió dels residus en les plantes de tractament siga ridícula. Al País Valencià, la mitjana de materials que recuperen és de només el 6%; a la planta de Xixona, on va a parar la nostra brossa, els resultats encara són pitjors, amb un 4,4% de materials recuperats.

Vicente no ha dubtat a qualificar d’estratègica la separació en origen de la matèria orgànica, sense la qual és impossible complir els objectius de reciclatge i de reducció dels materials depositats en abocadors que estableix la legislació europea. Així queda demostrat en diversos països europeus, on gràcies a la recollida selectiva de la matèria orgànica s’han aconseguit nivells molt superiors de reciclatge.

En la xarrada s’han exposat els diferents models de recollida que s’estan implantant, entre els quals destaquen la recollida porta a porta, que evita els contenidors al carrer i permet fer un seguiment de la correcta selecció, o els contenidors amb accés restringit a les persones que es comprometen a implicar-se en la recollida selectiva. En aquest sentit, aquests experts desaconsellen el contenidor marró d’accés obert, perquè un percentatge petit de gent que no l’utilitze correctament és prou per contaminar la matèria orgànica amb materials impropis i fer-la inservible per a produir compost.

També s’han plantejat les experiències de compostatge domèstic i comunitari, que permeten produir compost en les ciutats mateixes i evitar així el costós i contaminant transport de la brossa fins a plantes de tractament situades a desenes o centenars de quilòmetres.

Després de les intervencions dels ponents el públic va plantejar diverses qüestions, com ara el problema que suposen els envasos, el paper que poden jugar les escoles, la situació en altres comunitats autònomes, etc.

Pel que fa als envasos, Ecologistes en Acció aposta clarament pel Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn, que considera clau per a reduir els residus i avançar cap a la desaparició dels abocadors. Amb el sistema actual, que es basa en el contenidor groc, dos terceres parts dels envasos no són recuperats i acaben en els abocadors o dispersats en el medi ambient.