La sentència estima el recurs presentat conjuntament per les associacions Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció i Salvem l’Aqüífer del Molinar
El Tribunal Superior de Justícia valencià ha declarat nul el Pla de l’ATE (Actuació Territorial Estratègica)
Alcoinnova, que va aprovar en juliol de 2014 l’exconsellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig, de l’anterior govern valencià del Partit Popular. La Conselleria, que no va tindre en compte les més de 1.600 al·legacions presentades en contra de la ubicació elegida, va realitzar una avaluació ambiental amb una falta total de rigor, tal com acredita la sentència.
La resolució del Tribunal, dictada el passat 12 d’abril i notificada ahir, considera que el Pla és contrari a dret per diversos motius, entre els quals destaquen els següents:
- existència de moltes afeccions ambientals en l’àrea d’amortiment d’impactes del Parc Natural de la Font Roja, en la infraestructura verda i en la Xarxa Natura 2000 (la principal figura europea de protecció ambiental);
- l’estudi d’alternatives presentat per l’empresa no té en compte que les afeccions ambientals de la ubicació elegida són molt rellevants; tampoc considera, per exemple, el risc per a l’aigua potable d’Alcoi (la ubicació de la Canal es qualifica en l’estudi amb un 0% de superfície vulnerable a la contaminació de les aigües, cosa que es contradiu amb els informes de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que admeten el risc d’afecció per al proveïment d’Alcoi);
- pel que fa a l’impacte sobre la Xarxa Natura 2000, la declaració de repercussions emesa pel director general del Medi Natural (Alfredo González Prieto) no sols es va emetre sense l’obligatori estudi d’afecció i sense identificar, descriure i avaluar els efectes de l’ATE, sinó que a més va ser “a todas luces insuficiente”;
- alteració de la qualitat paisatgística general de la zona;
- transformació de la infraestructura verda existent, formada per un mosaic de terrenys agrícoles i forestals, en sòl urbanitzable amb les dotacions pròpies d’un parc industrial i comercial, incompatibles amb el que ha de ser una infraestructura verda;
- falta de motivació de la reclassificació del sòl no urbanitzable protegit de la Canal per incompliment de requisits ambientals (impacte ambiental favorable, compatibilitat amb la infraestructura verda, integració en la morfologia del territori i del paisatge, etc.).
El Tribunal no ha entrat a valorar altres assumptes importants, ja que ha considerat que haurien de resoldre’s en el projecte d’urbanització i en altres fases d’execució del Pla. És el cas de les infraestructures que teòricament haurien de garantir l’abocament zero d’aigües, de la necessitat d’un pla de mobilitat sostenible i de les connexions de gas, electricitat i aigua.
La sentència compta amb dos vots particulars, que consideren que s’hauria d’haver motivat més la discrepància amb la sentència desestimatòria emesa pel mateix tribunal en el recurs contenciós presentat per l’Ajuntament d’Alcoi.
Sobre aquesta qüestió, La Carrasca-Ecologistes en Acció i Salvem l’Aqüífer del Molinar han subratllat que el seu recurs era molt més ampli i fonamentat que el de l’Ajuntament d’Alcoi i, a més a més, s’acompanyava de diversos informes pericials, entre els quals destaquen un de la Universitat d’Alacant (sobre l’afecció del projecte Alcoinnova al medi natural) i un altre de la Politècnica de València (que analitzava l’estudi d’alternatives presentat per La Española). Per a les associacions ecologistes, és deplorable la falta de convicció amb què l’Ajuntament ha defensat els interessos generals de la ciutat: “ha sigut la gent del carrer, organitzada en associacions, qui amb menys recursos, però amb sentit comú i molta dedicació, ha parat els peus a una ubicació que posaria en perill la principal i insubstituïble font d’aigua potable d’Alcoi, i amb un greu impacte sobre el territori”.
Un projecte d’urbanització impossible?
Les dos associacions també han destacat que la ubicació elegida a la partida de la Canal presenta tants problemes que el projecte d’urbanització es troba encallat des de fa mesos, fins a l’extrem que l’empresa promotora (La Española) ha demanat pròrrogues successives per a corregir els defectes que les diferents administracions han detectat i que afecten a aigües, carreteres, prevenció d’incendis forestals, etc. El passat 6 d’abril l’Ajuntament d’Alcoi li va concedir una ampliació de sis mesos més per a presentar la documentació exigida, necessària per a iniciar l’avaluació d’impacte ambiental del projecte d’urbanització, que difícilment podrà superar.
La sentència que anul·la el Pla, que encara no és ferma, és una oportunitat perquè l’empresa reoriente la seua proposta i busque una ubicació adequada on puga agrupar les seues empreses, si és que eixa és realment la seua intenció i no es tracta d’una mera operació especulativa de reclassificació urbanística. Així s’evitaria una agressió ambiental a la Canal i no es posaria en perill l’aigua que bevem. L’estudi de la Universitat Politècnica de València acreditava l’existència de múltiples alternatives viables tant a Alcoi com a la resta de la comarca.