La primera activitat serà la conferència “Es pot arribar al Residu Zero?”, a càrrec de l’ambientòloga i assessora en estratègia i comunicació ambiental Anna Peña, de la fundació Rezero.
Davant de la greu situació de la gestió de la brossa, La Carrasca-Ecologistes en Acció organitza aquest cicle per a conéixer diverses iniciatives dirigides a reduir la producció i nocivitat dels residus, i millorar la recuperació dels materials que contenen.
La situació actual de la gestió de la brossa al País Valencià (i en general a l’Estat espanyol) és catastròfica: dels 2,4 milions de tones de residus urbans que generem cada any al territori valencià, el 70% acaba soterrat en abocadors i només se’n recupera un 15%.
Els abocadors haurien de ser l’última opció per als residus, ja que causen greus impactes ambientals (emissió de gasos tòxics, pudors, contaminació d’aigües subterrànies, etc.) i suposen balafiar materials valuosos que haurien de reciclar-se. A més, molt prompte la major part dels 10 abocadors que hi ha al territori autonòmic es quedaran sense capacitat; sense anar més lluny, a l’abocador de Xixona (on va la brossa dels nostres pobles) li queden només 2,5 anys útils, mentre que al del Campello li’n queden 5,3, al de Villena menys d’un any i al d’Alacant 4.
Per altra banda, les plantes de tractament de residus municipals (anomenades plantes de tractament mecanicobiològic) tenen una eficiència molt baixa, ja que per molta tecnologia costosa que incorporen, només arriben a recuperar un ridícul 6% dels materials. Això és així perquè la major part de la nostra brossa (el 85%) s’arreplega mesclada, de manera que ja no es pot produir compost amb la matèria orgànica (restes d’aliments, fonamentalment), la qual, a més, contamina la resta de materials que arriben a les plantes de tractament.
La qüestió és que si no es produeix un canvi radical en la política de gestió de residus, serà impossible complir els objectius fixats per la Unió Europea, que exigeixen reciclar el 65% dels residus en l’any 2035 (un 50% ja en el 2020) i dur-ne a l’abocador només el 10%.
El primer pas necessari (i obligatori) per a la millora de les taxes de reciclatge és la recollida en origen per separat de la matèria orgànica, que representa el 40% de la brossa, per a destinar-la a la fabricació de compost de qualitat. El compost és un adob orgànic i natural, que millora la fertilitat dels nostres sòls, molt deficitaris en matèria orgànica.
Els models més eficients tracten la matèria orgànica en plantes de compostatge i incentiven també l’autocompostatge i el compostatge comunitari, processos que no requereixen sistemes de recollida prèvia.
Quin és el sistema de recollida més eficient i sostenible?
La implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica no pot consistir a instal·lar un nou contenidor (el marró) sense més, ja que les experiències d’altres ciutats ens ensenyen que els resultats són negatius, amb una presència de residus impropis en aquestos contenidors que impossibiliten la producció de compost. Per això, cal estudiar els altres models que estan tenint més bons resultats: el sistema porta a porta o els contenidors amb accés limitat (amb control d’accés i seguiment de qualitat).
En el model de recollida selectiva porta a porta, qui genera els residus (ciutadans, comerços, etc.) és el responsable de separar-los per fraccions. Després, en lloc de depositar-los en contenidors, s’arrepleguen directament al punt de generació -a la mateixa porta de l’habitatge o comerç- segons un calendari preestablit. A més s’ha de poder efectuar un mínim control i seguiment. És un sistema que està guanyant suports, ja que garanteix més quantitat i qualitat de recollida selectiva, redueix al màxim la quantitat de residus mesclats, crea més llocs de treball locals, augmenta la implicació de la ciutadania en la gestió correcta dels seus residus i afavoreix la implantació del sistema de pagament vinculat a la brossa generada.
L’exemple de la localitat d’Orba, a la Marina Alta, és esperançador. En instaurar el sistema de recollida porta a porta, en només tres mesos ha passat de reciclar un 20% a un 82%.
També cal avançar cap a la implantació de millors solucions per als envasos, que a hores d’ara acaben en gran part dispersats pels carrers i per la natura (per exemple, la contaminació dels mars pels plàstics és terrible). El sistema del contenidor groc (el cost del qual recau en gran part en els ajuntaments), defensat per les empreses de distribució i de producció de begudes, que es gasten quantitats astronòmiques de diners en publicitat per maquillar-se de verd, només aconsegueix recuperar una tercera part dels envasos.
Amb el Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn, cada envàs té un valor, que es torna a qui ha comprat el producte quan el retorna al comerç. Així, torna a la cadena de producció i es converteix en un nou producte. És l’únic sistema que permetria que es compliren els objectius europeus de recuperació del 90% dels envasos de plàstic per a l’any 2025.
Aquestos canvis en la gestió de la brossa són només alguns passos urgents que cal fer, però la solució requereix un canvi de filosofia: residu zero. En un món de recursos naturals limitats no es pot continuar amb el model de producció i consum lineal, d’usar i llançar. A imitació de la natura, cal construir un sistema circular, en el qual es dissenyen i utilitzen els productes amb la intenció de fer-los duradors i fàcilment reparables, reutilitzables i, en última instància, reciclables. L’objectiu del residu zero és avançar cap a l’eliminació de la pràctica d’abocar o emetre a la terra, l’aigua o l’aire cap substància que puga representar una amenaça per al medi o la salut.
Per reflexionar i avançar cap a aquest canvi de filosofia, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció ha organitzat per a aquest mes de novembre un cicle d’activitats amb el títol “Cap al residu zero”.
Aquest cicle constarà de dos conferències i una exposició sobre residus d’Ecologistes en Acció del País Valencià. Així mateix s’ha organitzat un autobús per a visitar a Alacant una instal·lació de compostatge comunitari al barri del Pla (de la mà dels veïns) i una experiència de compostatge a un centre educatiu; també es visitarà la planta de tractament de residus de Fontcalent (semblant a la de Xixona, on va la brossa d’Alcoi i pobles veïns, però que no serà possible visitar en aquesta ocasió).
La primera activitat tindrà lloc el pròxim dissabte, al matí. Es tracta d’una conferència amb el títol “Es pot arribar al Residu Zero?”, a càrrec d’Anna Peña, directora de comunicació de Rezero, ambientòloga i assessora en estratègia i comunicació ambiental. Rezero és la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, entitat que impulsa accions i polítiques transformadores de prevenció de residus treballant en xarxa amb tots els agents socials i econòmics.
En aquesta conferència s’exposaran els objectius del residu zero i aprendrem com poder aconseguir reduir al màxim els residus que generem quotidianament. S’abordaran temes com la minimització de generació de residus, la reutilització, reciclatge i compostatge d’aquestos i la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
L’acte tindrà lloc a partir de les 11.30 h al Centre Ovidi Montllor, al carrer de Vistabella núm. 8 d’Alcoi. L’entrada és gratuïta.