Campanya europea: Parem les multinacionals. Stop ISDS

Suma’t al moviment per a acabar amb els privilegis de les corporacions i les transnacionals. Firma ara!

Les transnacionals tenen el seu propi sistema global de tribunals privats, anomenat ISDS, que utilitzen per a intimidar els governs. Però en molts casos les persones afectades pels abusos de les transnacionals no tenen accés a la justícia.

És injust.

Hem d’acabar amb els tribunals privats ara.

En canvi, necessitem un sistema global que permitisca sancionar les transnacionals pels seus crims.

  • Ecologistes en Acció forma part d’una coalició d’organitzacions de la societat civil, moviments socials i sindicats de més de 18 països de la UE que han llançat la campanya ‘Parem a les multinacionals. Stop ISDS’.
  • Demanen l’eliminació del sistema de ‘Solució de controvèrsies entre inversors i estats’ (ISDS), un mecanisme que atorga el dret a les empreses multinacionals a demandar els governs si aquestes consideren que estan obstaculitzant els seus beneficis econòmics.
  • En el seu lloc, la campanya ‘Parem les multinacionals. Stop ISDS’ exigeix un tractat internacional vinculant acompanyat d’una llei estatal, que permeta responsabilitzar les transnacionals de la violació de drets humans en qualsevol territori on tinguen activitat.
  • El mecanisme ISDS es troba en la majoria dels tractats de comerç i d’inversió, com en l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA) i el Tractat de la Carta de l’Energia.

L’Estat espanyol és ara mateix el país de la Unió Europea que més demandes acumula davant tribunals d’arbitratge (ISDS), la qual cosa podria traduir-se en la pèrdua de milers de milions d’euros de diners públics per a la defensa legal i el pagament d’indemnitzacions als inversors: des de fons d’inversió especulatius, a empreses públiques o grans multinacionals. Si els inversors guanyaren totes les demandes, l’Estat hauria de pagar més de 8.200 milions d’euros dels pressupostos públics.

Dos exemples actuals: Edgewater, una empresa minera canadenca, ha demandat l’Estat espanyol per cancel·lar la llicència d’explotació d’una mina a cel obert en Corcoesto (Galícia) invocant un tractat bilateral d’inversions entre Espanya i Panamà i soscavant amb això el dret a la defensa del medi ambient i la salut del poble gallec. Vatenfall, una empresa energètica sueca, ha demandat Alemanya dues vegades pel seu pla d’eixir de l’energia nuclear en 2020, la qual cosa podria costar milions d’euros als alemanys.

D’altra banda, les multinacionals espanyoles són de les que més utilitzen aquesta justícia paral·lela per a cobrar fortunes i soscavar la sobirania en altres països. Per exemple, Naturgy (antiga Gas Natural Fenosa) i Telefónica han interposat demandes d’arbitratge contra Colòmbia per regulacions públiques en el sector de serveis.

Així mateix, 321 defensors i defensores de drets humans i ambientals van ser assassinats en 2018 per oposar-se a abusos corporatius. Hui dia, no obstant això, les persones afectades per les violacions dels drets humans comeses per les transnacionals no aconsegueixen accedir a la justícia.

Per tot això, la campanya europea ‘Parem les multinacionals. Stop ISDS’, de la qual forma part Ecologistes en Acció, ha iniciat una recollida massiva de signatures per a involucrar a milions de persones a tot Europa al voltant de dues qüestions:

  1. Exigir l’eliminació dels tribunals corporatius (ISDS) en totes les seues formes, eixir dels tractats de comerç i inversió que continguen l’ISDS o un altre mecanisme semblant, i no signar nous tractats d’aquest tipus en el futur.
     
  2. Promoure l’establiment d’un tractat vinculant de les Nacions Unides sobre empreses transnacionals pel que fa als drets humans, així com establir lleis europees i nacionals per a posar fi a la impunitat corporativa.

La recollida de signatures s’ha iniciat el 22 de gener coincidint amb el primer dia del Fòrum Mundial Econòmic a Davos i té una durada prevista d’un any. Al seu torn s’ha acordat la realització de dues accions globals de mobilització ciutadana europea comuna en els mesos d’abril i octubre d’enguany.