El dia 3 de juliol se celebra el Dia Internacional Lliure de Bosses, impulsat per Rezero, i encapçala un moviment mundial durant tot el mes de juliol contra el plàstic d’un sol ús.
Amb l’eslògan “Trau-te el plàstic del cap”, l’Aliança Residu Zero, de la qual forma part Ecologistes en Acció, vol destronar la cultura dels articles d’un sol ús.
La lluita per l’eliminació de les bosses de plàstic esdevé una estratègia important perquè tenen un alt contingut en elements contaminants i són difícilment reciclables, però sobretot perquè són el símbol emblemàtic de la cultura dels articles d’un sol ús. Al mercat, cada vegada hi ha més productes d’un sol ús, especialment de plàstic, i no es fomenta ni es facilita l’accés als productes que es poden reutilitzar.
Durant els darrers anys, les administracions públiques han promogut lleis, plans i acords voluntaris que pretenen solucionar el problema de les bosses de plàstic. Tot i això, les dades mostren que aquestes iniciatives arriben tard i estan tenint un recorregut i un impacte insuficient.
La Directiva Europea sobre les bosses obligava els estats membres a establir mesures per a garantir un consum mitjà anual inferior a 90 bosses/persona el 31 de desembre de 2019, i inferior a 40 bosses/persona per al 31 de desembre de 2025; o implantar instruments com la no distribució gratuïta de les bosses de plàstic o la prohibició abans del 31 de desembre de 2018 per a garantir la consecució d’aquests objectius.
L’Estat espanyol va reaccionar massa tard en aprovar al 2018 el Reial decret sobre reducció del consum de bosses de plàstic, perquè l’any 2019 ja no es van assolir els objectius de reducció establits per la Directiva Europea.
El Reial decret prohibia la distribució gratuïta de les bosses lleugeres d’un sol ús per al 2018, tret de les molt lleugeres i de les bosses de plàstic amb espessor igual o superior a 50 micres amb un percentatge igual o major al 70% de plàstic reciclat. Es fixava una prohibició progressiva fins al 2021, quan s’establirà la prohibició total del lliurament de bosses de plàstic lleugeres i molt lleugeres al consumidor en els punts de venda de béns o productes, excepte si són compostables.
Per canviar el model de l’usar i llençar cap a la cultura de la reutilització, cap bossa d’un sol ús (ni de plàstic verge ni reciclat, ni compostable, ni de paper, etc) hauria de ser gratuïta
En primer lloc, des de les entitats creiem que la prohibició de la distribució gratuïta de les bosses lleugeres és una mesura insuficient. Per aconseguir que la prevenció de residus siga realment un dels eixos estratègics de la sostenibilitat a l’Estat espanyol, cal una visió sistèmica del problema i polítiques transformadores. En el cas de la bossa de plàstic, ho demostren altres experiències europees: la prohibició total de les bosses de plàstic d’un sol ús (Itàlia, França) i el gravamen ambiental dissuasiu (com el cas d’Irlanda, on l’any 2002 van reduir el 90% de les bosses en tan sols tres mesos amb un gravamen equivalent a 20 cèntims d’euro). En el cas d’altres elements lligats a la proliferació d’envasos i embolcalls d’un sol ús (com ara safates de plàstic, envasos plurimaterial, embolcalls de plàstic i bosses sense anses) també hi ha mesures efectives per a reduir-ne el consum ràpidament i amb bons resultats.
En segon lloc, segons el Reial decret, les bosses compostables seran gratuïtes, fet que pot provocar que els consumidors trien l’opció de la compostable per un criteri econòmic i no es canvien els hàbits de compra. No té sentit substituir les bosses de plàstic per bosses compostables, ja que també tenen un impacte ambiental (consum energètic, emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, abandonament en el medi natural o mala gestió del residu) i no seria bo transferir l’actual consum excessiu de bosses de plàstic a bosses compostables.
Un exemple clar de la incoherència en proposar com a alternativa la distribució gratuïta de les bosses compostables és que aquestes, un vegada fan l’ús de transportar la compra, s’utilitzen per a separar els residus orgànics de casa i depositar-los al contenidor de matèria orgànica, ja que es poden degradar en instal·lacions de tractament de la fracció orgànica. Si es depositen en altres contenidors esdevenen un problema ambiental i econòmic perquè dificulten molt el reciclatge de les fraccions corresponents. Això és especialment rellevant perquè actualment en la majoria de ciutats i pobles de l’Estat espanyol encara no hi ha un bon desplegament de la separació selectiva de la fracció orgànica.
Per tant, per tal d’assolir els objectius de la Directiva Europea, la normativa hauria d’aplicar mesures més restrictives com per exemple els impostos o les prohibicions de totes les bosses independentment del material. I, en conseqüència, fomentar i promocionar les alternatives reutilitzables, que són l’única solució sostenible i sensata per a substituir les bosses d’un sol ús (de qualsevol material).
Des de les entitats, desitgem que la Llei de residus i sòls contaminats que està elaborant actualment el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic siga una oportunitat per a resoldre les actuals mancances.
Paral·lelament i esperant el suport de les administracions perquè siga fàcil consumir sense residus, l’Aliança Residu Zero, de la qual forma part Ecologistes en Acció, afirma que en el dia a dia podem anar fent petits gestos per tal de reduir l’ús de les bosses d’un sol ús. Actualment hi ha moltes i diverses opcions per a evitar-les: portant el teu carret de la compra o bosses fetes d’un material que et permeta rentar-les i emprar-les moltes vegades, com ara la tela.
En alguns comerços, també podem trobar bosses de diverses mides, amb ansa o sense ansa per a comprar tot tipus de productes: espècies, verdures, fruites, fruits secs, pasta, cereals, etc. Per a comprar productes més fràgils, en comptes de la bossa, també és molt útil l’ús de portaviandes (“fiambreras”) o reutilitzar pots de vidre.