Diuen que no és més net qui més neteja, sinó qui no embruta. Supose que el pitjor deu ser embrutar i no netejar...
 
La depuradora d'Alcoi funciona mig bé. La que funciona fatal des del primer dia és la de Muro (la de la font de la Pedra), perquè els cabals que li arriben sobrepassen la seua capacitat. Les dimensions es van dissenyar sobre la base de les declaracions de consum dels industrials i moltes d'aquestes declaracions no es corresponien amb la realitat. De fet, si vas per allí, veuràs que l'aigua que ix és per a arrancar a córrer... A més a més, encara hi ha alguns pobles que no passen per la depuradora.
 
 
L'aigua és un recurs imprescindible. ¿Estem matant la gallina dels ous d'or?
 
La nostra societat no pensa que l'aigua és un recurs limitat i, per tant, la gestiona sense tindre en compte la seua finitud. Per a mi, eixa és l'arrel del problema.
Hi ha un desfasament entre el creixement de la demanda i els recursos existents. Fent un poc d'història, fins l'any 80, a Alcoi, el brollador del Molinar no estava regulat i no calia bombar l'aigua. Si fa 20 anys (i Alcoi no és un poble que haja crescut significativament en població durant aquest temps) ens apanyàvem més o menys amb l'aigua que eixia cavallera i ara no, això vol dir que estem comprometent el manteniment del recurs en un termini mitjà, no dic ja a llarg termini. Si continua el creixement de la demanda, doncs no sé com estarem d'ací 20 anys més.
 
 
Algú podria dir que l'augment de la demanda d'aigua és necessari per al "progrés"...
 
Per al tipus de progrés que tenim ara es pot dir que quasi sí, però hi ha moltes formes de fer les coses. Hi ha tota una sèrie de mesures, que ja s'han assajat, que ens permetrien d'estalviar bastant aigua. Però jo crec que el problema encara no és tècnic. La qüestió tècnica està més o menys resolta, el problema és de consciència i de voluntat política. Per a mi aquestos són dos aspectes essencials.
 
Des del punt de vista polític, la Confederació Hidrogràfica no exerceix la totalitat de les seues atribucions i obligacions, sobretot a l'hora de controlar les extraccions que es fan. Durant el mes de juliol es va entregar un estudi que va encarregar la Diputació Provincial d'Alacant, referent als aqüífers de Cocentaina i Muro, on s'explica, sense el mínim rubor, que només estan registrades el 10% de les extraccions. Clar, a la vista d'eixa falta de control,  d'eixa falta de govern, doncs és normal que la demanda cresca. Si les extraccions no estan legalitzades, l'aigua només costa el que costen les despeses d'extracció. Per això és tan simptomàtica la proliferació en aquesta zona de les indústries d'acabament tèxtil, anomenades indústries del ram de l'aigua. Hi ha alguna empresa de Cocentaina que extrau l'equivalent a un poble de 12.000 o 13.000 habitants, tota sola, i a més aigua d'una qualitat excel.lent. Mentre l'estament polític en general done prioritat a un tipus d'industrialització sense massa control, és clar que la supervivència dels aqüífers està condemnada a mort.
 
 
Estem parlant de la sobreexplotació dels aqüífers?
 
L'aqüífer del Molinar, l'anoment Barrancones-Carrasqueta, es troba en perill de sobreexplotació. El Juràssic de Mariola ja es dóna pràcticament per explotat. A mesura que davallen els nivells, el consum d'energia per a l'extracció és més alt mentre que la qualitat de l'aigua minva, fins el punt que, si es profunditza molt, pot esdevenir no potable i, a més a més, de difícil recuperació si es remouen determinats minerals que hi ha en cotes inferiors. És molt preocupant i, d'alguna manera, els ciutadans estem indefensos si els organismes públics que han de vetlar per la salut dels aqüífers no controlen la situació. Ara com ara, qui vol fer un pou, crida una empresa que li l'excave, gasta l'aigua que vol i ací no ha passat res. No hi ha cap organisme públic que puga donar fe del que consumeixen les indústries amb pous propis. L'Entitat de Sanejament cobra a moltes indústries segons el que declaren, sense fer mesuraments contrastables.
 
D'altra banda, l'estudi que va encarregar la Diputació dictamina unes solucions que, en realitat, no són tal cosa, perquè, en definitiva, el que recomana és anar a buscar altres aqüífers on traslladar i reproduir el problema. Res de preguntar-nos què és el que s'ha fet malament i de tractar de protegir els aqüífers que estan explotant-se. És totalment il.lògic que la salvació dels aqüífers se supedite als vaivens conjunturals d'indústries com ara les d'acabament tèxtil.
 
 
Quines polítiques haurien d'aplicar les indústries?
 
Una política de depuració dels vessaments i una política d'estalvi (eficiència, reutilització, etc.). Hi ha experiències amb percentatges d'estalvi superiors al 30 i al 40% del consum d'aigua. El que ocorre és que això passa per unes inversions i també, segurament, per un increment dels costos d'explotació. Però pense que les indústries han de fer-se a la idea. Qualsevol dia pot visitar-nos una comissió europea, fer una ullada als vessaments i a la forma en què estan tractant-se els aqüífers i pegar-nos una gran garrotada. Podrien acusar-nos fins i tot de dumping ecològic, perquè en altres llocs de l'Estat, com en Catalunya, o en alttres països de la Unió Europea, els controls són molt més estrictes. Per tant, són uns costos que ha d'assumir la indústria si vol perdurar en el temps.
 
 
La Coordinadora per la Defensa de l'Aigua es va crear l'any 97. S'han escoltat les vostres reivindicacions?
 
Sí que s'han escoltat. Ens hem reunit amb els alcaldes i amb responsables de la Diputació i de la Confederació Hidrogràfica en un for que es diu Mesa de l'Aigua. Hem debatut les polítiques i les mesures que caldria aplicar. Crec que, en bona part, l'estudi de la Diputació es va encarregar a causa de la pressió popular. Ara bé, les accions concretes, encara estem esperant-les. Una cosa tan simple com col.locar a l'eixida de les indústries uns comptadors per a saber l'aigua que realment estan consumint, encara no s'ha fet. I això, per a la grandària i el volum de les empreses de què parlem, no és cap despesa inassumible. Açò posa en dubte la seua voluntat d'actuar. Si nosaltres pagàrem la llum d'acord amb el que volguérem declarar, supose que la companyia elèctrica ja hauria fet fallida econòmica fa anys. No hi ha cap excusa creïble perquè la Confederació no exercesca un control més real sobre les extraccions i sobre com s'utilitza l'aigua.
 
Tampoc no hem de perdre de vista que els mateixos experts de l'ONU estan advertint que en els països del sud d'Europa, on es troba l'Estat espanyol, els efectes del canvi climàtic provocat per les emissions humanes de gasos hivernacle seran molt greus. Parlen de precipitacions més torrencials, més irregulars i més escasses  (prop d'un 20% de reducció).  Si ens preocupa el futur de l'aigua, també hem d'aturar l'escalfament del planeta posant fi, per exemple, a la tirania dels automòbils. Però, mentrestant, l'estament polític ni tan sols és capaç de concebir un parc públic sense gespa. Com a molt trobem declaracions d'intencions però, en la pràctica diària, el problema de l'aigua no és una variable que intervinga en la presa de decisions.
 
 
Això ha passat també en Terra Mítica?
 
Els grups ecologistes i altres col.lectius hem denunciat públicament que el consum d'aigua de Terra Mítica i el seu entorn (zona hotelera, dos camps de golf, etc.) és equivalent al d'una ciutat com Castelló de la Plana, amb 150.000 habitants. Encara més greu serà l'augment de la demanda a causa de l'enorme creixement urbanístic que es pretén en els terrenys del voltant. I això malgrat que la Llei valenciana d'ordenació del territori prohibeix l'expansió urbana en zones que, com Benidorm, són deficitàries en recursos hídrics. També diuen que el transvasament d'aigua del Xúquer és per als agricultors del Vinalopó, quan tots sabem quines són les seues intencions.
 
Terra Mítica és un projecte de difícil defensa des del punt de vista ambiental, però es justifica amb l'excusa que pot crear determinats llocs de treball de forma immediata, sense més perspectives de futur. L'especulació urbanística en els terrenys que envolten Terra Mítica ha permés l'enriquiment ràpid d'alguns personatges. A mi m'agradaria que algun periodista investigara això i que ens explicara els diners públics que s'han gastat en el projecte (potser més de 40.000 milions) i qui són els senyors que han guanyat una burrada: si són en tal i en tal altre, amics d'aquest i d'aquell. I conéixer realment els comptes com estan. El que sabem fins ara és que tenen un forat de més de 1.000 milions de pessetes.