COMUNICAT DE PREMSA
31/gener/2003
La Carrasca-Ecologistes en Acció demana a l'Ajuntament
d'Alcoi una gestió dels enderrocs basada en el reciclatge i
la recuperació
El grup ecologista aposta
per una solució comarcal que evite la
proliferació d'abocadors de residus de construcció
La problemàtica de la gestió dels residus de
construcció i demolició és un fet que,
dia a dia, va agreujant-se cada vegada més. Els abocaments
incontrolats de runes, enderrocs, terres i d'altres materials barrejats
són cada volta més freqüents en llocs
localitzats dins del terme municipal d'Alcoi i en altres pobles dels
voltants, amb el consegüent impacte ambiental i
paisatgístic que provoquen.
Des de la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció
defensem que el principi bàsic d'actuació ha de
ser el respecte i la conservació del nostre entorn natural
i, per tant, pensem que la gestió ambientalment correcta en
aquest cas ha de basar-se en primer lloc en la reducció de
la generació d'aquests residus i, en segon lloc, en la
màxima recuperació i reciclatge dels residus
produïts. Aquest és, sense anar més
lluny, el criteri que estableix la legislació vigent de
gestió de residus i, en especial, el Pla Nacional de Residus
de Construcció i Demolició, aprovat recentment.
D'acord amb aquest pla, el depòsit final en abocador
és l'última opció.
Les plantes de triatge i trituració de residus inerts
són un bon exemple de gestió més
respectuosa: els residus que hi arriben sofreixen una
separació prèvia per tal de recuperar els residus
aprofitables (metalls, fustes i sanitaris fonamentalment) i fer una
gestió d'aquells més tòxics (envasos
de productes tòxics, PVC, amiant, etc.). Posteriorment, el
residu és triturat i convertit novament en
matèria primera que pot ser emprada, principalment, per al
rebliment en la construcció de carreteres o per elaborar
morter en el bastiment d'edificacions, tot i depenent de la qualitat
del material obtingut. A més, caldria destacar el baix cost
econòmic que suposa disposar d'una planta d'aquestes
característiques, ja siga mòbil o fixa.
Aquest model de gestió està duent-se a terme en
altres llocs de l'estat espanyol amb èxit, encara que el
percentatge de reciclatge per a tot l'estat no supere l'l%.
Curiosament, l'esmentat Pla de Residus de Construcció i
Demolició té com a uns dels seus objectius
arribar a percentatges de recuperació i reciclatge d'almenys
el 40%. Ens resta molt de camí per fer; en canvi, si mirem
cap a Europa podem comprovar que països com Holanda,
Bèlgica o Dinamarca arriben a percentatges de reciclatge del
90%.
Convertir les nostres serres en abocadors d'aquestos residus que, tot i
ser inerts, sempre van barrejats amb altres residus perillosos, no ens
sembla que siga la millor manejar de gestionar-los. La
contaminació del sòl i dels
aqüífers, els impactes sobre la flora, la fauna, el
paisatge i l'ordenació del territori en poden ser
les conseqüències.
Apostar per la recuperació i el reciclatge contribueix a
allargar la vida dels abocadors útils -no podem negar que
sempre hi restarà una part que no podrà ser
reciclada- i evitar que en proliferen més; també
ajuda a reduir l'extracció de recursos naturals primaris i a
disminuir la quantitat d'energia emprada per a fabricar nous materials.
Davant dels avantatges ambientals i les possibilitats
tècniques i econòmiques que presenten les plantes
de reciclatge dels residus de construcció i
demolició, La Carrasca-Ecologistes en Acció
sol·licitarà al govern municipal que aposte
decididament per una gestió d'aquests residus que tinga com
a pilar bàsic i fonamental el reciclatge i la
recuperació; així mateix, demanarem que prenga
les mesures adequades per tal d'eliminar els abocadors incontrolats i
il·legals que tenim al terme municipal d'Alcoi i que
són tolerats per les autoritats.
Per tant, pensem que és el moment d'aparcar opcions
desfasades i insostenibles com les que representen els abocadors i
avançar cap a solucions de futur, que a més es
troben en la línia fixada per l'esmentat pla de residus. I
això sense oblidar la perspectiva comarcal, convenient per a
obtenir una gestió més eficient i rendible en
tots els aspectes. Tot i totes n'eixirem beneficiats i evitarem la
proliferació innecessària d'abocadors per tota la
comarca (abocadors il·legals per tot arreu, però
també projectes oficials d'abocadors com el que
pretén construir l'Ajuntament de Muro junt a Turballos, als
peus de la serra del Benicadell).
Colla Ecologista La Carrasca -
Ecologistes en Acció d'Alcoi
[La
Carrasca-Ecologistes en Acció]
[Ecologistes
en Acció PV]
[Confed.
estatal d'Ecologistes en Acció]
AL·LEGACIONS
30/juliol/2007
Al·legacions al plec de clàusules administratives i
condicions tècniques per a l'adjudicació de la
redacció del projecte, la construcció i
l'explotació d'un abocador de residus inerts en la mina de
Tatam, a Turballos (Muro)
(Presentades per La Carrasca-Ecologistes en Acció a l'Ajuntament de Muro el 30-07-2002)
E X P O S E :
1. El 23 de juliol de 2002 s'ha publicat en el Butlletí Oficial
de la Província d'Alacant l’anunci de l'Ajuntament de Muro
de l'Alcoi pel qual se sotmeten a exposició pública els
plecs de clàusules administratives particulars i condicions
tècniques que han de regir l'adjudicació,
mitjançant concurs i per procediment obert, del contracte de
concessió d'obra pública que consisteix en la
redacció del projecte tècnic i l'execució de
l'obra de construcció i posterior explotació,
restauració, segellament i cloenda d'un abocador de residus
inerts en els terrenys denominats Pedrera (sic) de Tatam.
2. Una volta examinats els esmentats plecs de condicions i trobant-me
dins del termini legal establit, sol·licite que tinguen per
presentades les següents:
A L · L E G A C I O N S :
1. En el punt 2 ("Justificació dels treballs") del plec de
condicions tècniques s'afirma que s'han adquirit uns terrenys de
l'antiga "Cantera de Tatam" (sic) a fi d'ubicar-hi un abocador
d'inerts, el qual es defineix com un "espai degudament condicionat per
a depositar residus inerts i enderrocs".
És totalment incorrecte identificar els enderrocs (residus de
construcció i demolició) amb els residus inerts.
Segons reconeix expressament el Pla Nacional de Residus de
Construcció i Demolició 2001-2006 (PNRCD), aprovat pel
Consell de Ministres l'1 de juny de 2001, els residus de
construció i demolició (RCD) contenen una
proporció de residus "perillosos i de no inerts com, per
exemple, l'amiant, fibres minerals, els disolvents i alguns additius
del formigó, determinades pintures, resines i plàstics";
aquest document també admet que entre els enderrocs de
demolició poden aparéixer altres residus perillosos com
ara els CFC dels conductes de refrigeració, PCB de
transformadors, compostos halogenats per a la protecció del foc
i lluminàries de mercuri, sodi o níquel-cadmi. A
més, hi ha altres grups de residus que no són
tòxics per ells mateixos però que poden patir reaccions
en les quals es produïsquen substàncies tòxiques
(fustes tractades, plàstics...).
D'altra banda, un estudi de composició dels RCD dut a terme per
la Comunitat Autònoma de Madrid calcula que contenen un 7% de
brossa.
Per tant, davant de la confusió terminològica que trobem
en el plec de condicions tècniques i atés que els
requisits establits per als abocadors de residus inerts són
inferiors als que contenen altres tipus de residus, considerem que el
plec de condicions hauria de determinar sense cap ambigüitat que
es tracta d'un projecte de construcció i gestió d'un
abocador de residus inerts, en el qual no s'hi pot depositar cap altre
tipus de residus (encara que siguen RCD).
2. Tenint en compte que, com hem exposat en el punt anterior, entre els
RCD apareixen proporcions considerables de residus no inerts (fins i
tot residus perillosos), caldria aclarir quin és el mecanisme
establit per a la selecció dels RCD, qui es fa responsable
d'aquesta selecció (els gestors de l'abocadors d'inerts, les
empreses constructores, l'Ajuntament de Muro, l'administració
autonòmica...?) i on s'ha de dur a terme aquest procés.
Ni en el plec de condicions tècniques, ni en el de
clàusules administratives hem trobat cap referència que
atribuïsca aquesta responsabilitat a l'empresa
adjudicatària.
Considerem, per tant, que en els plecs hauria de constar expressament
si es tracta d'un treball que hauria d'assumir l'empresa
adjudicatària o si els usuaris de l'abocador d'inerts estan
obligats a deixar en l'abocador els seus RCD havent-ne separat
prèviament aquells materials que no puguen considerar-se inerts.
3. En el cas que es considere que és l'empresa
adjudicatària la responsable de la selecció dels residus,
entenem que aquesta activitat de selecció, que és
evidentment distinta de l'activitat d'abocador d'inerts, hauria de
dur-se a terme en una planta de triatge ubicada en altre
emplaçament, ja que l'àrea de la mina de Tatam no reuneix
les condicions per a aquesta finalitat i, a més, el més
racional seria transportar allí només els materials que
pugueren depositar-se en l'abocador, minimitzant així els
impactes causats pel transport i el depòsit temporal d'altres
residus.
4. Si l'empresa adjudicatària no té entre les seues
atribucions la selecció dels RCD que se li aporten, ens temem
que finalment es depositen en l'abocador d'inerts residus que de cap
manera s'hi haurien d'abocar (incloent-hi residus perillosos). En el
Programa de Vigilància Ambiental del plec de condicions
tècniques no s'hi estableix per a la fase d'explotació
l'obligatorietat d'aplicar un control rigorós dels residus que
es destinen a l'abocador; si a d'això afegim la confusió
ja comentada entre residus inerts i RCD i la indefinició pel que
fa al responsable de la selecció, tot fa pensar que no es
té massa interés a evitar que en l'abocador d'inerts s'hi
depositen residus de construcció no inerts.
A més, tal com s'estableix en el punt 11 ("Relacions laborals")
del plec de clàusules administratives, "el servei estarà
dotat del personal necessari perquè la seua prestació
s'efectue en les degudes condicions de seguretat i eficàcia
evitant a l'usuari qualsevol incomoditat, perill o demora" (el
subratllat és nostre). No resulta creïble que, a peu
d'abocador, el personal de l'empresa gestora obligue als transportistes
que hi porten residus a separar-ne una part i a tornar-la al punt
d'origen, més encara quan els ingressos de l'empresa (que han de
cobrir les despeses d'explotació, el cànon anual, les
inversions en infraestructures, la restauració
paisatgística i el benefici industrial) depenen exclusivament de
les tarifes que paguen els usuaris de l'abocador.
La possibilitat de fiscalitzar la gestió del servei (punt 15.1.b
del plec de clàusules administratives) per part de l'Ajuntament
de Muro no deixa de ser una declaració d'intencions,
d'eficàcia més que limitada en aquest sentit.
5. Un dels objectius del PNRCD és assolir el reciclatge o
reutilització d'almenys el 40% dels RCD en l'any 2006. És
evident que la posada en marxa d'aquest abocador d'inerts entra en
total contradicció amb aquest desitjable objectiu, que hauria
d'assolir-se quan l'abocador tinga escassament dos anys i mig de vida.
Atenent a la composició dels RCD, per aconseguir-ne el
reciclatge de més del 40% s'haurien de reciclar
necessàriament els rejols, els materials ceràmics i el
formigó (que sumen el 66% del total dels RCD), procés per
al qual caldria la instal·lació d'una trituradora
d'inerts, la qual faria totalment inútil l'abocador.
6. En el punt 4 ("Característiques generals de l'abocador
d'inerts") del plec de condicions tècniques s'afirma que la
distància des de l'encreuament de la carretera N-340 cap a la
pedania de Turballos fins l'abocador és de 3 km. Si bé
això és cert, cal tenir en compte —fonamentalment
per motius de seguretat— que aquest accés discorre en part
per una via rural amb una amplària de 3 m, sobre un terreny
abrupte i amb mala visibilitat.
La intensitat de trànsit de vehicles pesats derivada de
l'explotació de l'abocador d'inerts requeriria
l'adequació de la carretera, que hauria de passar a tenir una
amplària mínima de 6 m i una capa de rodadura d'almenys
18 cm de gruix en el tram ja asfaltat i de 15 cm de rodadora sobre una
subbase de 25 cm de gruix de saorra natural en els no asfaltats.
Aquesta adequació comportaria un important impacte ambiental,
desproporcionat per a la vida útil de l'abocador, que pensem que
no s'ha tingut en compte a l'hora de seleccionar la ubicació
d'aquest abocador d'inerts.
A més, cal considerar que l'accés discorreria parcialment
sobre una via pecuària, la qual cosa suposaria fer-ne un
ús no compatible amb la destinació reservada a aquestes
vies per la llei. D'acord amb l'article 1.3 de la Llei 3/1995 de Vies
Pecuàries, "...las vías pecuarias podrán ser
destinadas a otros usos compatibles y complementarios en
términos acordes con su naturaleza y sus fines, dando prioridad
al tránsito ganadero y otros usos rurales, e inspirándose
en el desarrollo sostenible y el respeto al medio ambiente, al paisaje
y al patrimonio natural y cultural."
7. En el punt 6.4 del plec de clàusules administratives s'hauria
d'incloure l'obligació de l'empresa adjudicatària de
sotmetre al procediment d'estimació d'impacte ambiental
també l'ampliació i el condicionament dels accessos a la
mina de Tatam.
8. A pesar del que s'ha afirmat en els mitjans de comunicació,
en el plec de condicions tècniques no es limita clarament la
procedència dels residus. Així, en el punt 4
("Característiques generals de l'abocador d'inerts") llegim:
"...fins l'abocador des del nucli o nuclis de població en
què es generen els residus..."; en el punt 6 ("Continguts de
l'oferta") podem trobar: "També es valorarà la
procedència dels residus a abocar, que haurà de
circumscriure's a residus generats en la pròpia població
de Muro i localitats pròximes...".
Pensem que el grau d'indefinició és excessiu i que
correspon a l'Ajuntament de Muro —i no a la
empresa— concretar amb precisió a quina àrea
es vol donar servei amb aquest abocador.
9. En l'apartat b) del punt 10 ("Segurs") del plec de clàusules
administratives, s'hauria d'incloure una referència expressa a
l'obligatorietat d'assegurar l'abocador per possibles danys a tercers
ocasionats per contaminació de les aigües
subterrànies i/o per altres possibles danys ambientals.
10. S'hauria d'incloure en el plec de clàusules administratives
una clàusula per obligar l'empresa adjudicatària a
depositar una fiança a fi de garantir la restauració,
segellat i clausura de l'abocador.
Per tot això
S O L · L I C I T E :
- Que s'admitisquen com a presentades dins de termini les presents
al·legacions als esmentats plecs de clàusules
administratives particulars i condicions tècniques.
- Que s'inicien els tràmits per a la solució del
problema dels residus inerts respectant el principi de jerarquia
establit per la legislació de gestió de residus i, en
especial, pel Pla Nacional de Residus de Construcció i
Demolició, que obliguen en primer lloc a la prevenció en
la generació d'aquests residus, en segon a la
reutilització del que es puga i en tercer lloc al reciclatge del
que no es puga reutilitzar; d'acord amb aquest principi, el
depòsit final en abocador és l'última
opició, per ser la menys satisfactòria. En aquest sentit,
demanem que es tinga en compte l'opció de reciclatge proposada
per la plataforma de veïns de Turballos, que consisteix en la
instal·lació d'una trituradora de residus inerts, la qual
s'hauria de situar en un polígon industrial de la zona i podria
donar servei a altres poblacions de la comarca.
- Que, per les raons exposades, es retiren els esmentats plecs i es
suspenga el concurs per a l'adjudicació del contracte de
concessió d'obra pública per a la redacció del
projecte tècnic, construcció, explotació,
restauració, segellament i cloenda d'un abocador de residus
inerts en els terrenys de la mina de Tatam.
Colla Ecologista La Carrasca -
Ecologistes en Acció d'Alcoi
[La
Carrasca-Ecologistes en Acció]
[Ecologistes
en Acció PV]
[Confed.
estatal d'Ecologistes en Acció]
