Telèfons mòbils i salut

La contaminació electromagnètica pren hui un dimensió inusitada amb l'ús intensiu del telèfon mòbil. Aquesta febre ha incorporat al nostre paisatge urbà milions de telèfons mòbils que ja no són esnobs, i es fan dia a dia més imprescindibles. Gràcies a l'invent del telèfon cel·lular som lliures de rebre una inoportuna telefonada en qualsevol lloc. A més, amb les tarifes telefòniques més cares d'Europa (més del 170%), correm el risc de ser atracats a mà armada a fi de mes. Però, el que és pitjor, al petit telèfon mòbil se l'acusa d'atemptar greument contra la nostra salut.

Antenes i telèfons

La radiació d'un telèfon mòbil supera 3 milions de vegades la radiació natural, i durant el seu ús l'antena emissora-receptora se situa literalment pegada al cervell. L'emissió de microones molt prop del nostre crani accelera les nostres ones cerebrals al límit de l'éstrés, i pot tenir molts altres efectes, com s'assenyala més endavant.

En absència de tota normativa i amb la complaença del govern, les companyies telefòniques aprofiten, molt de pressa, el buit legal existent i les antenes repetidores de la xàrxa mòbil proliferen com a fongs en les nostres teulades, moltes vegades sense molestar-se a demanar els més elementals permisos. Cada vegada més, podem disfrutar en el camp dels grups d'antenes repetidores, de diversos models segons cada companyia telefònica (Telefónica Móviles, Airtel, Amena), que a la caça de la cobertura total competeixen per conquistar l'edifici o el tossal més alt de la zona.

Hui la cobertura de la xarxa de telefonia mòbil és quasi total en tot el territori nacional —fins a el 90-95% segons companyies— i aquesta teranyina tecnològica crea una pol·lució de radiofreqüències que envaeixen tot l'espai radioelèctric, generant múltiples efectes ambientals i biològics.

Perills de la telefonia mòbil

Molts informes científics alerten dels riscos de la contaminació electromagnètica i especialment de les microones, utilitzades en emissions de televisió, radars i telefonia mòbil. A llarg termini, amb l'ús del mòbil o exposats a les antenes repetidores, molts científics troben danys en la membrana cel·lular (flux d'ions Ca, K, Na), efectes sobre el sistema immunitari amb pèrdua de defenses, i fins i tot alteració de l'ADN, amb dany a cromosomes, i ruptura d'enllaços simples i dobles. S'ha trobat increment de tumors en cobais; s'ha relacionat l'ús del mòbil amb el càncer de pell, i pot ser causa de tumors cerebrals; també s'ha vinculat amb el Parkinson i amb el risc de potenciar o accelerar l'aparició de la demència d'Alzheimer.

Els efectes biològics depenen del temps d'exposició a les microones, augmenten linealment amb la potència de la font d'emissió (mòbil o antena) i decreixen amb el quadrat de la distància entre el mòbil o antena repetidora i la persona exposada. Poden aparéixer amb dosis de radiació molt baixes, a partir de 0,1 µW/cm² de potència de radiació. Els més recents estudis científics (Neil Sherry, Nova Zelanda, juny 2000) troben efectes biològics amb alteració de l'electroencefalograma a partir de només 0,01 µW/cm².

Per la seua banda, els efectes neurofisiològics a curt termini mostren una clara correlació amb el major ús de mòbils o amb una major proximitat a les antenes. Alguns d'aquests efectes són: increment de l'estrés; alteració d'ones cerebrals i altres bioritmes; pèrdues de memòria, ment en blanc; mal de cap persistent; insomni i trastorns del son; sorolls i brunzits d'orelles, marejos i vertigen; palpitacions i alteracions del ritme cardíac; pujada de pressió sanguínia; calfament dels teixits pròxims a l'orella i a la còrnia de l'ull, amb augment del risc de sofrir cataractes; eritemes en les zones de pell exposades directament a les radiacions; a més de tota una sèrie de malestars difícils de definir, que la medicina qualifica com distonies neurovegetatives.

Tots som sensibles a les microones, però el perill potencial enfront dels camps electromagnètics és major per a la població d'alt risc, com les embarassades, bebés i xiquets, que presenten un perill estadístic molt major (fins a centenars de voltes).

El risc també s'incrementa en malalts, ancians i, més encara, en les persones ultrasensibles, el col·lectiu d'al·lèrgics a l'electricitat, que poden presentar respostes biològiques amb dosis de radiació fins a mil vegades menors.

Marc legal en electromagnetisme

Actualment la major part de la comunitat europea segueix la norma NEV 50166-2, segons els criteris de l'ICNIRP (International Comission on Non-Ionizing Radiation Protection), una institució al servei dels interessos de la indústria. Aquest organisme, dependent de l'Organització Mundial de la Salut, OMS, recomana com a límits de densitat de flux de potència 450 µW/cm² per a radiacions continuades de 900 MHz, i de 900 µW/cm² per a la de 1.800 MHz. Però recentment Suïssa, seguint l'exemple d'Itàlia, Xina o Rússia, davant de les evidències científiques de risc sanitari per a la població, aplica de manera preventiva, i mentre progressen les investigacions, una normativa d'electromagnetisme més restrictiva, que redueix per 100 els valors acceptats per l'ICNIRP. L'Oficina Suïssa de Medi Ambient ha fixat provisionalment el límit d'exposició humana per a la xarxa de telefonia en 4 µW/cm² (juliol 2000).

En la Resolució de Salzburg (Conferència Internacional sobre Emplaçament d'Emissores de Telefonia Mòbil, Ciència i Salut Pública, juny del 2000) es dóna un pas més recomanant un valor provisional màxim de 0,1 µW/cm² per a les estacions base GSM (vore quadre sobre telefonia mòbil). L'OMS, a través d'ICNIRP, no obstant, no accepta aquests límits, que qualifica d'arbitraris, i es remet als resultats d'un estudi epidemiològic en curs, que estarà acabat en 2003.

De manera molt pragmàtica, com que no pot quantificar el risc econòmic, la companyia d'assegurances britànica Lloyds refusa assegurar els riscos sanitaris dels telèfons mòbils, com ja ho feren la majoria de companyies d'assegurances davant del risc dels camps electromagnètics de baixa freqüència ELF (xarxa alta tensió, etc.), que van quedar exclosos de la cobertura de les pòlisses d'assegurances (lletra xicoteta), al mateix nivell que els riscos inevitables del perill nuclear, huracans o terratrémols (Allianz 1993).

Recordem que l'Agència nord-americana per a la Protecció Ambiental en un informe de 1990 (mai publicat), va classificar els camps electromagnètics com a cancerigen B2 (açò és, probable carcinogen), semblant al tetraclorur de carboni, les dioxines, els PCB o el DDT, tots ells prohibits a hores d'ara. Després, davant de les pressions del lobby elèctric, va silenciar l'informe.

Davant del buit legal i normatiu existent a Espanya, diversos municipis ens han demanat a l'Associació d'Estudis Geobiològics (GEA) la realització d'un Mapa de Radiació de microones, o sol·licitat assessoria tècnica per a l'elaboració d'ordenances que limiten la proliferació de les antenes repetidores, seguint l'exemple d'Eibar, Cartagena o Santa Coloma de Gramenet, que han publicat bans o ordenances locals que limiten o exclouen les antenes repetidores en els seus municipis.

Conscients del perill d'un ús prolongat i habitual en l'entorn laboral, diversos sindicats britànics (març de 2000) han manifestat que cap afiliat pot ser obligat per l'empresa a portar damunt o utilitzar un telèfon mòbil durant la jornada laboral.

En els EUA és obligatori l'etiquetatge dels telèfons mòbils, de manera semblant al tabac. Des d'agost de 2000, cada nou model indica el nivell de radiació emesa, per a informar del risc de cada telèfon mòbil i eludir possibles reclamacions multimilionàries com en el cas de la indústria tabaquera.

Mentrestant, el govern espanyol s'està plantejant redactar un decret en què instarà —sense obligar— els fabricants de telèfons mòbils a incloure informació sobre les seues emissions, encara que es descarta incloure advertències de que pot ser perjudicial per a la salut com ja es fa, per exemple, al Regne Unit.

Consells per a reduir el risc sanitari

Davant de la disparitat de criteris existent, i amb l'experiència de múltiples substàncies o activitats pretesament innòcues, que després s'han mostrat nocives (amiant, nombrosos pesticides inicialment inofensius i després prohibits, alimentació de vaques amb pinsos carnis, medicaments que després han provocat greus malformacions...) l'única cosa raonable és un enfocament que prime la salut dels ciutadans abans que els interessos econòmics d'un grapat d'empreses poderoses.

Així concloïen els experts independents britànics quan van donar a conéixer el seu informe per al Ministeri de Sanitat de Regne Unit al maig de 2000: "recomanem que s'aplique el principi de prevenció en l'ús de les tecnologies de telefonia mòbil fins que es dispose de major i més fonamentada informació científica sobre els seus efectes sobre la salut".

Conseqüentment, donat el risc existent, hem d'usar el mòbil el menys possible, limitant el nombre de telefonades i la seua duració. Si no hi ha més remei que usar un mòbil, els analògics són més aconsellables que els digitals (GSM). Hem d'elegir un model de baixa radiació —les potències d'emissió solen oscil·lar entre 0,6 i 2 W— i considerar-lo un telèfon d'emergència. És aconsellable estendre l'antena i allunyar-lo tot el possible del cap quan parlem (accessori mans lliures), així com usar missatges escrits, per la seua breu emissió radioelèctrica i per la distància de lectura.

Quan no s'use (estand by), mantenir el telèfon allunyat del cos i evitar portar-lo permanentment prop dels genitals, renyons, cor, ulls o cervell. No usar-lo dins d'edificis, perquè augmenta la potència de radiació en haver de travessar estructures denses. Ha d'evitar-se el seu ús en llocs públics, per a evitar la irradiació involuntària a l'usuari passiu. És important impedir la venda i promoció del telèfon mòbil als jóvens, evitant el seu ús pels xiquets, per la seua major sensibilitat.

En el mateix sentit, hem d'evitar romandre prop de les antenes repetidores, per la gran potència i la llarga duració de l'exposició. Si residim prop d'una antena repetidora, cal mesurar amb precisió la radiació efectiva rebuda per les persones (densitat de potència), amb aparells homologats d'alta sensibilitat a càrrec d'un expert, que pot mesurar in situ la radiació de microones i suggerir les mesures necessàries. Davant de l'amenaça omnipresent de les antenes, podem instal·lar pantalles de protecció per a les microones, atés que la major part de la radiació de la xarxa de telefonia mòbil penetra per les finestres.

Davant de l'amenaça de la cobertura total, sorgix la demanda d'instal·lar pantalles de microones que impedisquen l'ús del mòbil. Aquest blindatge RF pot ser molt adequat en sales de concerts o en esglésies, ja que res és més molest i indiscret que sentir la timbrada d'un mòbil en un funeral, o durant un pianíssimo. Cada vegada més locals públics, hotels i restaurants de qualitat, eviten l'ús indiscriminat del telèfon mòbil i oferixen als seus clients un entorn de silenci, relax i confort ambiental.

Han d'evitar-se, no obstant, els sistemes d'interferència RF actius, perquè incrementen la radiació ambiental. Al contrari, les pantalles opaques a les microones —pel·lícules transparents o cortines opaques que poden blindar murs i finestres—, garantixen el silenci-ràdio i una reducció de la densitat de potència dins del local del 90 al 95%. D'altra banda, és possible obtenir cobertura de telefonia, però sense patir la radiació ambiental, col·locant una antena exterior al blindatge, semblant a la dels cel·lulars de cotxe, conduint el senyal per cable als llocs que ho necessiten, d'una manera selectiva.

Resulta de vital importància realitzar un Mapa de Radiació, que permeta planificar el desenrotllament de la xarxa de telefonia amb criteris sanitaris i, especialment, evitar les antenes repetidores prop de guarderies, escoles, hospitals i centres semblants, on es troba la població més sensible. És necessari establir distàncies de seguretat seguint les més avançades normatives internacionals: mentre la UE proposa una distància mínima de seguretat —sense presència humana— al voltant de les antenes de 58 m, en Toronto (Canadà) són 200 m, 300 m en Namur (Bèlgica) i 500 m a Austràlia. En aquest moment a Espanya s'autoritzen les antenes a 5 m de la nostra finestra, i la nova normativa en estudi, de la Generalitat de Catalunya, proposa augmentar-la a 10 m.

Finalment, la recent condemna judicial a Iberdrola, primera a Espanya per contaminació electromagnètica, com altres condemnes a Itàlia, Suïssa i Alemanya, obrin també un precedent legal per a les demandes de les plataformes ecologistes i ciutadanes que lluiten, com a Quixots, contra aquests moderns molins.

EQUIVALÈNCIES D'UNITATS DE MESURA I VALORS DE REFERÈNCIA PER A IMMISSIONS D'INSTAL.LACIONS DE TELEFONIA MÒBIL

µW/cm²	V/m
1.000	61,40	Prop ICNIRP/OMS; Rec. Consell UE; MaxL BRD (>2.000 MHz)
900	58,25	Prop ICNIRP/OMS; Rec. Consell UE; MaxL BRD (1.800 MHz)
500	43,42	Prop ICNIRP/OMS; Rec. Consell UE; MaxL BRD (1.000 MHz)
10	6,14	MaxL Suïssa (6V/m>1.800 MHz); MaxL Itàlia; Prop. Toronto; Prop. Escòcia
7	5,14	MaxL Suïssa (5V/m 900 + .800 MHz)*
4	3,88	MaxL Suïssa (4V/m 900 MHz)*
0,1	0,61	Prop. Salzburg; Objectiu de qualitat d'Itàlia*
0,03	0,34	Proposta Salzburg (0,25 mW/m²)**
0,02	0,28	Prop. Dr. Cherry Nova Zelanda per al 2000
0,01	0,19	Prop. Dr. Cherry Nova Zelanda per al 2010
0,001	0,06	Prop. Resolució BRD 1999 habitatge. En dormitori 10 voltes menys
Prop.=Proposta; MaxL=Valor màxim legalment establit; segons instal.lació; *segons instal.lació i operador. Font: Conferència Internacional de Salzburg 7-8 juny 2000 (traduït per Carlota Huidobro)

[La Carrasca-Ecologistes en Acció] [Ecologistes en Acció PV] [Confed. estatal d'Ecologistes en Acció]

La telefonia mòbil és un sistema de radiotelefonia sense fils i el telèfon mòbil consisteix en un xicotet emissor-receptor obert (no hi ha protecció) i omnidireccional, que emet en alta freqüència —la banda de microones compresa entre 900-1800 MHz— amb 2 W de potència màxima, límit legal de potència per a no recalfar els teixits del cervell. La radiació més perillosa prové de l'antena del mòbil, situada molt prop del cap i s'atenua en allunyar l'aparell de l'orella. La potència d'emissió augmenta, automàticament, segons els obstacles materials (parets, vehicles, etc.) que es troben entre el mòbil i l'antena repetidora.

Perquè arribe el senyal als telèfons és necessària tota una xarxa d'antenes base —repetidores—, a manera d'una bresca d'abelles. Les antenes base convencionals poden comunicar-se amb els telèfons fins a una distància de 35 km. Al setembre de 2000 havia instal·lades a Espanya 22.000 antenes de telefonia mòbil, segons les reconegudes per les distintes operadores (Telefónica Móviles 9.000, 6.500 d'Airtel i altres tantes d'Amena).

Els telèfons amb sistemes analògics, o de 1a generació, es connecten amb les estacions base per mitjà de modulació analògica en la banda de 900 MHz. Els sistemes cel·lulars digitals de 2a generació —GSM i DCS— funcionen en la banda de 900 i 1.800 MHz. Finalment estan els tan gastats aparells de 3a generació —sistema UMTS— que transporten informació en paquets de 2 Mbs, permetran moltes més funcions i, previsiblement, incrementaran el temps d'ús dels aparells.

La Comissió Federal de Comunicació d'EUA fixa que el nivell específic d'absorció originat pel mòbil no pot superar en 1,6 W/kg per a cada gram de teixit durant més de 30 minuts. Aquesta norma només s'aplica als telèfons venuts des de l'1 de setembre del 2000 en aquest país. No obstant això, molts models superen aquests límits. A més, la telefonia digital GSM, envia energia de radiofreqüència en polsos —217 per segon—, amb la qual cosa els pics en cada pols són considerablement més elevats que el nivell mitjà.

Per a utilitzar el nombre més gran de connexions possibles es col·loquen emissors de poca potència que permeten reutilitzar les mateixes freqüències, ja que aquestes es divideixen entre els relés de forma que a zones veïnes els corresponguen sempre freqüències diferents. Aquestes freqüències en ús també poden ser utilitzades al mateix temps en altres zones prou allunyades com per a evitar pertorbacions en l'emissió, amb la qual cosa s'eleva el nombre d'enllaços possibles. Aquests emissors cobreixen una àrea petita, per la qual cosa són necessàries una gran quantitat d'antenes per a oferir una acceptable cobertura. Actualment, amb la banda de 1.800 MHz augmenta la penetració de les microones en l'interior dels edificis, però per a d'això són necessàries àrees de cobertura més xicotetes, és a dir, un nombre més gran d'enllaços.

L'OMS va encarregar a la ICNIRP (sigles en anglés de la Comissió Internacional per a la Protecció de la Radiació No Ionitzant) la delimitació d'uns nivells de radiació que no suposaren risc per a la salut dels ciutadans. Aquests nivells es van difondre en 1998. L'any següent, el Consell de la Unió Europea va adoptar aquests criteris de la ICNIRP en forma de recomanació. L'Estat espanyol, a l'igual que la major part dels països europeus, va aprovar aquesta recomanació en 1999.

Per a molts investigadors, els estàndards i nivells recomanats per l'ICNIRP són de diversos ordres de magnitud superiors als que serien segurs per a la salut. El punt de vista de la ICNIRP és que l'únic efecte biològic establit —i l'únic possible— de la radiació és el calfament de teixits, i es considera que amb el nivell de 450µW/cm2 el seu efecte tèrmic no és nociu. No obstant, un contundent nombre d'experts defén un altre tipus d'efectes, com són els d'interacció amb els mecanismes biològics (alguns dels quals s'enumeren en l'article Telèfons mòbils i salut).

L'investigador neozelandés Neil Cherry, que va realitzar un estudi per encàrrec del Parlament Europeu (juny del 2000), és contundent: "la radiació electromagnètica de baix nivell (com la dels mòbils) és perjudicial per al cervell, cor, fetus, hormones i cèl·lules [...] a través de ressonàncies amb els cossos i les cèl·lules, la radiació interferix en la comunicació inter-cèl·lules, el seu creixement i regulació, i està danyant la base genètica de la vida". Aquest investigador recomana una exposició màxima en exteriors en el límit de les zones habitades d'0,1µW/cm2.

Per a nombrosos analistes, a més, són clars els forts llaços de l'ICNIRP —que molts assenyalen com una organització fundada per físics amb ideologia nazi— amb l'exèrcit i amb la indústria de les telecomunicacions, a la que han pertangut molts dels seus integrants, incloent al seu director, el doctor Michael Repacholi —qui per raons d'oportunisme ara es desdiu de l'estudi que va publicar (Radiation Research 147, 1997, pàgines 631-640) sobre la relació causa-efecte de la telefonia mòbil i el limfoma en rates de laboratori, estudi que el va catapultar a la direcció del programa d'electromagnetisme de l'OMS.

Fins ara, la major part de la investigació ha sigut costejada per les empreses de telecomunicacions: al maig de 2000 hi havia en marxa 78 estudis sufragats per la indústria en tot el món, mentre que els governs estaven finançant només 14, i en alguns casos, amb una notòria precarietat de mitjans. Els treballs finançats per les empreses en bona mesura es dediquen a reproduir estudis que els són favorables, mentre que els governs es resisteixen a aportar els fons suficients per a les investigacions.

L'estiu de 2000 ha començat un estudi internacional, coordinat des de Lió, sobre el risc d'aparició de certs tipus de càncer per l'ús de mòbils. Els primers resultats s'esperen a principis de 2004. No pareix, per tant, que la qüestió dels efectes sobre la salut de la telefonia mòbil es resolga prompte.

Els telèfons mòbils tenen, també, una sèrie de problemes no relacionats amb els possibles danys que causa la seua radiació. Com veiem en la següent llista, molts dels problemes no resulten menyspreables: