ECONOMIA
I
ECOLOGIA
Cap a una economia ecològica en un món solidari
L'actual model econòmic, basat en l'increment continuat de la producció i del consum, provoca un deteriorament ecològic del planeta que amenaça greument la supervivència -o almenys la vida en condicions acceptables- de la humanitat.
Tot aquest creixement, lluny de satisfer les necessitats de la població mundial, ha suposat tot el contrari: les desigualtats entre els diferents pobles del planeta han augmentat fins a extrems mai coneguts en la història; així, mentre un 20% de la població detenta el 80% de la riquesa, cada volta més gent és condemnada a la fam i a la misèria, als conflictes i a la violència.
Amb l'ofensiva neoliberal ni tan sols es mantenen els nivells de benestar material aconseguits per les poblacions del Nord: a les classes mitjanes, enlluernades per un major consum banal, se'ls limita progressivament l'accés als béns i drets bàsics (casa, treball segur, prestacions socials...); mentrestant, en els segments més desfavorits de la societat -cada dia més amplis- avança amb força l'atur i l'exclusió social.
Desenvolupament i destrucció ambiental
El desenvolupament consisteix bàsicament en l'increment continuat de la producció per mitjà de la industrialització i la tecnificació; tot això s'acompanya de transformacions com l'èxode rural i la concentració de la població en zones urbanes, la integració en l'economia mundial, etc.
El mite del desenvolupament, tant en la seua versió capitalista (via mercat), com en la seua traducció socialista (via planificació centralitzada), està en l'origen de la crisi ambiental. I és que els dos sistemes han compartit la seua indiferència pel que fa als límits dels recursos naturals i de la capacitat de la biosfera per a assimilar els residus, oblidant que l'economia se sosté sobre una base física.
El pensament econòmic capitalista redueix tots els problemes a una única dimensió -la monetària-, deixant fora del sistema econòmic tots els innumerables béns que no són objecte de transaccions mercantils, com per exemple els fons de recursos naturals. Amb els mecanismes de mercat, basats en l'obtenció de ràpids beneficis monetaris, l'economia no pot encaixar dins l'ecologia.
L'economia del medi ambient
Tractant de conciliar el desenvolupament amb la conservació del medi ambient, l'anomenada economia del medi ambient proposa algunes reformes que no qüestionen la lògica de l'economia establida. Aquestes correccions es basen en l'assignació de preus als efectes negatius ambientals i socials de les activitats econòmiques (allò que anomenen "internalitzar els costos externs"). Segons aquesta concepció, la correcta valoració monetària d'eixos efectes comportaria un ús òptim dels recursos naturals i un grau igualment "òptim" de problemes ambientals i socials.
Però l'inconvenient és que no hi ha criteris vàlids per a valorar "correctament" la major part dels costos externs. En un casos, perquè la incertesa ecològica desborda qualsevol capacitat d'estimació: ¿com avaluar monetàriament, per exemple, el cost del canvi climàtic o de la pèrdua de la capa d'ozó? En altres, perquè es tracta de valor intrínsecament no monetaritzables: ¿quin és el preu de les vides humanes perdudes a Txernòbil o a Bhopal? D'altra banda, no és possible valorar de manera convincent les necessitats de les generacions futures.
En definitiva, una muntanya d'arbitrarietats i contradiccions que evidencia la incapacitat de l'economia del medi ambient per a conciliar l'economia i l'ecologia.
El desenvolupament sostenible
L'economia del medi ambient troba la seua traducció política en el concepte de desenvolupament sostenible, que, tot i el nou adjectiu, realment no deixa de ser una continuació del desprestigiat desenvolupament.
El model de desenvolupament sostenible dissenyat sota el control del Nord proposa com a remei per a la pobresa i la crisi ambiental un continuat creixement econòmic al Sud, però també al Nord, cosa que tindria devastadores conseqüències ambientals. En definitiva, davant la malaltia -la crisi ecològica- recepta com a medecina allò mateix que l'ha provocada: més desenvolupament, més creixement.
El desenvolupament sostenible que ens ofereixen es mostra com a un nou mecanisme de generació de desigualtats, ja que relega a un segon pla la necessitat de redistribuir els recursos. Evolucionem de l'ineficaç principi de "qui contamina paga", a l'abusiu "qui paga contamina" (i rapinya els recursos del planeta).
Situar l'economia dins l'ecologia: l'economia ecològica
L'economia ecològica és l'alternativa a un model de desenvolupament insostenible socialment i ambientalment. Enfront d'una política centrada únicament en la producció, l'economia ecològica pretén fer una política global que tinga en compte les necessitats generals, tant actuals com futures. Per això l'ecologisme insisteix en la redistribució, en el repartiment entre les persones actualment vives i entre aquestes i les generacions futures.
És ja hora d'abandonar el dogma del creixement il.limitat i emprendre la reestructuració ecològica de l'aparell productiu i energètic. Això comporta la supressió d'alguns sectors, la reconversió d'altres i l'expansió dels que siguen socialment i ecològicament beneficiosos. Bàsicament es tracta d'avaluar què, com, on i per a qui es produeix.
L'economia ecològica és una economia de circuit tancat que, imitant el cicle natural, proposa utilitzar els recursos renovables (aigua, pesca, producció agrícola...) a un ritme que no sobrepasse la seua taxa de renovació, i usar els recursos esgotables (petroli, per exemple) amb un ritme no superior al de la seua substitució per recursos renovables (energia fotovoltaica, per exemple). Una economia ecològica conserva també la diversistat biològica i pretén que en les fases d'extracció, transformació i consum dels recursos només es generen residus assimilables per l'ecosistema.
Altre principi bàsic de l'economia ecològica és el de la descentralització, amb el qual es pretén democratitzar i simplificar l'economia, actualment sotmesa als interessos d'una minoria, les empreses transnacionals, que actuen a través d'institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l'Organització Mundial del Comerç.
Treball i medi ambient
L'atur és un dels principals problemes de la nostra societat, que afecta ja a més d'un 20% de la població activa de l'Estat espanyol. La recepta clàssica per combatre'l continua sent el creixement econòmic, però amb l'alta productivitat derivada del progrés tècnic el creixement només crea ocupació neta quan sobrepassa el 3,5% anual. Per eliminar l'alta taxa d'atur que patim caldria créixer a eixe ritme durant moltes dècades: això vol dir duplicar la producció cada vint anys, objectiu impossible i ecològicament inviable.
La solució que l'ecologisme proposa per al problema de l'atur és la progressiva disminució de la jornada laboral i el repartiment del treball -remunerat o no-, i amb sentit, disponible.
La introducció d'alguns criteris ecològics en la gestió econòmica pot també crear més ocupació que les activitats convencionals. És el cas del reciclatge, les energies renovables, el transport públic, l'agricultura ecològica, etc.
A més, ja hem vist que una economia d'orientació ecològica és essencialment una economia local, que genera proporcionalment més ocupació que les transnacionals que treballen per a l'economia global. De fet, les 500 majors transnacionals del sector industrial són responsables del 25% del producte mundial brut i només donen treball a un 1,25% de la població activa mundial.