#TreballarMenysViureMillor
Ecologistes en Acció crida a la mobilització en aquest 1r de maig reivindicant les lluites col·lectives de les treballadores en defensa dels drets de totes i fent una crida per a obrir un debat social ampli sobre la reducció de la jornada laboral sense reducció de sou com a una mesura que amplie drets, genere mobilització social i tinga un impacte mediambiental positiu dins d’una estratègia més àmplia de transició ecològica. També com a un pas cap a la desalarització i desmercantilització de les nostres vides. Volem menys treball per al capital (menys ocupació) i més treball per a la vida (més cures i treball comunitari autogestionat).
El 1r de maig de 1886 els treballadors de Chicago es van alçar per a exigir millors condicions de treball i vida amb la consigna de 8 hores de treball, 8 d’oci i 8 de descans. Aquest desig de treballar menys i viure millor va ser el que va mobilitzar les passions dels treballadors arreu del món. 40 anys després, en 1919, la vaga de la Canadenca, liderada per la CNT i que va generar un moviment de solidaritat en tot el país, va aconseguir la implantació de la jornada de 40 hores. Més de 100 anys després d’aquestes lluites, continuem necessitant més temps per al descans, l’oci i la cura i menys per al treball assalariat.
La crisi ecològica és la suma de diverses crisis i indicadors que mostren canvis crítics en el planeta que habitem. La pèrdua de biodiversitat, el calfament global, l’augment de fenòmens climàtics extrems, el sobreconsum de recursos materials finits o la contaminació atmosfèrica són part d’aquesta crisi. L’origen està en la nostra forma de vida i producció, que es fonamenta des de fa més d’un segle en la nostra extrema dependència dels combustibles fòssils.
El capitalisme ha portat al món del treball a una deriva que implica que el treball tinga una visió únicament productivista, en la qual els interessos de la classe empresarial i propietària d’augmentar els seus beneficis s’imposen constantment enfront dels drets laborals, socials i mediambientals. Mentre tracten de vendre’ns futurs impossibles basats en el desenvolupament tecnològic, la realitat imposa que l’enorme consum energètic derivat del model productiu i sustentat en combustibles fòssils barats i de fàcil accés, no és sostenible ni desitjable. Des de l’ecologisme social fem un al·legat per la vida senzilla, democràtica i comunitària, amb un model productiu basat en la propietat i gestió col·lectives, responsable amb el medi ambient i que tinga com a finalitat donar una vida digna a la seua gent en peu d’igualtat. Això requereix menys capitalisme, menys temps dedicat a l’ocupació.
En el futur immediat creiem necessari reforçar els drets laborals existents i ampliar-los. Les nostres vides estan travessades pel treball, o per la seua falta. Creiem que la lluita laboral i ecologista no són ens aïllats, sinó que han de caminar de la mà cap a una transformació social àmplia. Interpel·lem al conjunt de la societat per a exigir juntes una reducció de la jornada laboral sense reducció salarial. Una mesura que produiria canvis estructurals, permetria un millor repartiment del treball, tindria un impacte mediambiental molt positiu i seria un revulsiu en matèria d’igualtat i repartiment de les tasques reproductives i de cures. A més, és una via que facilitaria satisfer les nostres necessitats, no per mitjà del mercat, sinó de manera autònoma d’aquest. És un objectiu prioritari de la nostra campanya “Treballar menys, per a treballar totes i decréixer millor”. Però no podem treballar menys i repartir el mateix treball actualment existent. Apostem per una reconversió total del model econòmic i dels sectors productius majoritaris. No volem un país dependent del turisme internacional que només ens porta precarietat laboral. La transició ecològica que necessitem aposta per reforçar els sectors baixos en emissions contaminants i aquells necessaris per a la reproducció i sosteniment de la vida: cura i atenció de les persones, sanitat, educació, agroalimentari o manufacturer entre altres punts. Una gran aliança entre el sindicalisme, l’ecologisme i els moviments socials ha d’assenyalar el camí d’aquesta ambiciosa transformació.
